Atletisme: Història, Proves i Tècniques Essencials de Tanques i Relleus

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,55 KB

L'Atletisme: Història, Organització i Proves Clau

L'atletisme és un esport derivat d'accions naturals com caminar, córrer, saltar i llançar. Considerat l'esport rei dels Jocs Olímpics, l'atletisme modern va començar a les Illes Britàniques, es va estendre posteriorment als EUA i, finalment, a l'Europa continental. Thomas Arnold el va introduir com a matèria obligatòria en l'educació física.

Orígens i Evolució de l'Atletisme Modern

  • 1896: Celebració dels primers Jocs Olímpics moderns.
  • 1912: Fundació de la IAAF (Federació Mundial d'Atletisme), actualment coneguda com World Athletics.
  • 1928: Jocs Olímpics d'Amsterdam, on les dones van participar per primera vegada en proves d'atletisme.

Organització de la Temporada Atlètica

La temporada atlètica comença l'1 de novembre i es divideix en dues etapes principals:

  • Hivern: Inclou proves de pista coberta i cross (camp a través).
  • Estiu: Dedicada a les proves a l'aire lliure.

Una part secundària de la temporada inclou les proves de ruta (maratons, mitges maratons, etc.), que se celebren principalment a la primavera i la tardor.

Pista Coberta i Cross

  • Pista Coberta: És més petita que la d'aire lliure; la corba fa 200 metres (en comparació amb els 400 metres a l'aire lliure). Té 6 carrers i les corbes presenten una inclinació. Per tant, hi ha menys proves, ja que l'espai és més reduït.
  • Competicions Importants (Pista Coberta): Campionat del Món i Campionat d'Europa, que se celebren anualment.
  • Cross (Camp a Través): Té el seu origen a les Illes Britàniques.
  • Competicions Importants (Cross): Campionat del Món (cada 2 anys) i Campionat d'Europa (cada any).

Aire Lliure i Competicions Clau

A l'aire lliure, les competicions destacades són:

  • Jocs Olímpics: Els més importants.
  • Campionat del Món: Se celebra cada 2 anys.
  • Campionat d'Europa: Abans cada 4 anys, ara cada 2 anys.
  • Diamond League: Circuit de competicions on participen els millors atletes del món.

Proves d'Atletisme: Curses, Salts i Llançaments

Les proves d'atletisme es divideixen principalment en curses, salts i llançaments, a més de les proves combinades.

Curses

  • Velocitat:
    • 100m, 200m, 400m.
    • Relleus: 4x100m, 4x400m (curses per equips).
  • Mig Fons:
    • 800m, 1500m.
  • Fons:
    • 5000m, 10000m, Marató.
    • 3000m obstacles.
  • Tanques:
    • 100m (Dones): 10 tanques de 0,84m d'alçada.
    • 110m (Homes): 10 tanques de 1,06m d'alçada.
    • 400m (Homes): Tanques de 0,91m d'alçada.
    • 400m (Dones): Tanques de 0,76m d'alçada.
  • Marxa Atlètica:
    • 20km (Homes i Dones).
    • 50km (Homes).

Salts

  • Salt d'alçada
  • Salt amb perxa
  • Salt de llargada
  • Triple salt

Llançaments

  • Llançament de Pes: 7,260 kg (Homes), 4 kg (Dones).
  • Llançament de Disc: 2 kg (Homes), 1 kg (Dones).
  • Llançament de Martell: Pes similar al de pes.
  • Llançament de Javelina: 800g (Homes), 600g (Dones).

Proves Combinades

  • Decatló: Per a homes.
  • Heptatló: Per a dones.

Curses de Tanques: Tècnica i Detalls

La cursa de tanques és una creació moderna, amb la primera cursa amb reglament estricte registrada el 1843 a Eaton (Gran Bretanya).

Qualitats Essencials del Tanquista

Un bon tanquista ha de ser:

  • Velocista.
  • Amb nivells superiors de força reactiva i potència.
  • Amb molt bona mobilitat articular dinàmica dels malucs.
  • Amb gran desenvolupament de la coordinació i l'equilibri.
  • Amb bona tècnica i habilitat rítmica.
  • Valent.
Fases Tècniques de la Cursa de Tanques
  1. Sortida i acceleració fins a la primera tanca.
  2. Fase d'atac a la tanca o impuls.
  3. Franqueig de la tanca o fase de vol.
  4. Recepció o aterratge (fase de caiguda).
  5. Cursa de velocitat entre tanques.
  6. Cursa final (des de l'última tanca fins a la meta).
Impuls o Atac de la Tanca
  • L'elevació de la cama d'atac és més ràpida si el taló està a prop del gluti.
  • Peus en línia de cursa (no oberts).
  • Atac amb el genoll.
  • Genoll de la cama d'atac més alt que el maluc.
  • Impuls més cap endavant que cap a dalt.
  • Maluc, genoll i turmell de la cama d'atac s'estenen totalment.
  • Col·locació de la part superior del cos per a l'atac.
Franqueig de la Tanca
  • Extensió o quasi extensió de la cama d'atac.
  • Acció envolupant de la cama de batuda.
  • Inclinació del tronc cap endavant.
  • Passar la tanca en descens.
  • Acció d'abducció i rotació externa de la cama de batuda.
  • La cuixa i el peu d'impuls: després, adducció, rotació interna i flexió endavant.
  • Quan el maluc es trobi sobre la tanca, la cuixa ha d'estar paral·lela al travesser.
  • Moviment dels braços equilibrador.
Recepció i Aterratge
  • Ràpida baixada de la cama d'atac.
  • L'arribada de la cama d'atac al terra coincideix amb el punt més alt del genoll de l'altra cama.
  • La cama d'atac pren contacte amb el terra estesa i rígida (bloquejada pel genoll).
  • Amortiment amb el turmell, amb el taló alt, sense enfonsar-se.
  • El centre de gravetat (CdG) ha d'estar en la vertical del peu de recolzament.
  • Amb l'extensió activa dels malucs, juntament amb l'oscil·lació cap endavant de l'altra cama, s'inicia el següent pas (el primer entre tanques).
Errors Més Freqüents a les Curses de Tanques
  • Flexió del genoll a la recepció de la cama d'atac un cop passada la tanca.
  • La cama de batuda prepara l'abducció ja a la batuda i no treballa en direcció de cursa.
  • No fer passar el peu de la cama de batuda horitzontal cap enfora i topar d'aquesta manera amb la tanca.
  • Atacar cap enfora o cap endins, o bé amb la cama no perpendicular a la tanca.
  • Batuda molt a prop o molt lluny de la tanca, o fer l'última passa més llarga, fent que quedi el recolzament per davant de la projecció del centre de masses.
  • Iniciar l'atac amb el peu en comptes de amb el genoll.
  • Passar la tanca amb els braços en creu o tots dos avançats.
  • Abducció insuficient de la cama de batuda per manca d'amplitud de moviment.
  • Volar excessivament per damunt de la tanca, amb grans oscil·lacions del centre de masses.
  • Manca de ritme.
  • Als 400m tanques, no ser ambidextre i no tenir una bona rítmica.

Relleus: Història i Tècnica

Orígens dels Relleus

  • Origen Antic: Carreres amb torxes que els grecs clàssics realitzaven com a ritus religiosos. També s'inspira en els relleus de cavalls del correu al Far West americà.
  • Origen Modern: La Universitat de Pennsilvània va organitzar el darrer cap de setmana d'abril de 1893 una competició principalment integrada per proves de relleus per equips de quatre atletes. Aquest I Festival de Relleus de Pennsilvània segueix celebrant-se avui dia, amb el nom de "Penn Relays", sent un dels més importants del calendari dels Estats Units.

Tipus de Relleus i Distàncies

Inicialment, les competicions incloïen:

  • 4x1500m, 4x800m, 4x400m i 4x100m.
  • O sobre distàncies diferents (relleus mixts):
    • 400m - 300m - 200m - 100m
    • 800m - 400m - 200m - 100m
    • 200m - 200m - 400m - 800m (Relleu Olímpic)

Relleus 4x100m: Tècnica i Estratègia

Aquesta prova presenta una gran dificultat tècnica en la transmissió del testimoni. L'objectiu principal és no perdre velocitat durant el canvi.

Ubicació dels Atletes en el 4x100m
  • Rellevista 1: Porta el testimoni a la mà dreta (corre per l'interior del carrer).
  • Rellevista 2: Rep el testimoni a la mà esquerra (corre per l'exterior del carrer).
  • Rellevista 3: Porta el testimoni a la mà dreta (corre per l'interior del carrer).
  • Rellevista 4: Rep el testimoni a la mà esquerra i pot canviar de mà si ho necessita (corre per l'exterior del carrer).
Errors Més Freqüents a les Curses de Relleus Curts
  • El receptor mira cap enrere en el moment del lliurament.
  • El receptor corre amb el braç estirat cap enrere des de la pre-zona.
  • L'atleta de darrere estira el braç cap endavant abans que el seu company hagi allargat el seu braç.
  • Sortir dels límits de la zona, ja sigui per falta de coordinació o perquè s'ha calculat malament la marca prèvia de referència.
  • "Menjar-se" l'atleta de davant, per les mateixes raons anteriors (avançar-lo massa ràpid).
  • Pèrdua de velocitat excessiva en el canvi de testimoni.
  • Inestabilitat de la mà del receptor en el moment de rebre el testimoni.
  • Sortir abans que el company passi per la marca de referència.

Entradas relacionadas: