Atletisme: Història, Proves i Tècniques Essencials de Tanques i Relleus
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,55 KB
L'Atletisme: Història, Organització i Proves Clau
L'atletisme és un esport derivat d'accions naturals com caminar, córrer, saltar i llançar. Considerat l'esport rei dels Jocs Olímpics, l'atletisme modern va començar a les Illes Britàniques, es va estendre posteriorment als EUA i, finalment, a l'Europa continental. Thomas Arnold el va introduir com a matèria obligatòria en l'educació física.
Orígens i Evolució de l'Atletisme Modern
- 1896: Celebració dels primers Jocs Olímpics moderns.
- 1912: Fundació de la IAAF (Federació Mundial d'Atletisme), actualment coneguda com World Athletics.
- 1928: Jocs Olímpics d'Amsterdam, on les dones van participar per primera vegada en proves d'atletisme.
Organització de la Temporada Atlètica
La temporada atlètica comença l'1 de novembre i es divideix en dues etapes principals:
- Hivern: Inclou proves de pista coberta i cross (camp a través).
- Estiu: Dedicada a les proves a l'aire lliure.
Una part secundària de la temporada inclou les proves de ruta (maratons, mitges maratons, etc.), que se celebren principalment a la primavera i la tardor.
Pista Coberta i Cross
- Pista Coberta: És més petita que la d'aire lliure; la corba fa 200 metres (en comparació amb els 400 metres a l'aire lliure). Té 6 carrers i les corbes presenten una inclinació. Per tant, hi ha menys proves, ja que l'espai és més reduït.
- Competicions Importants (Pista Coberta): Campionat del Món i Campionat d'Europa, que se celebren anualment.
- Cross (Camp a Través): Té el seu origen a les Illes Britàniques.
- Competicions Importants (Cross): Campionat del Món (cada 2 anys) i Campionat d'Europa (cada any).
Aire Lliure i Competicions Clau
A l'aire lliure, les competicions destacades són:
- Jocs Olímpics: Els més importants.
- Campionat del Món: Se celebra cada 2 anys.
- Campionat d'Europa: Abans cada 4 anys, ara cada 2 anys.
- Diamond League: Circuit de competicions on participen els millors atletes del món.
Proves d'Atletisme: Curses, Salts i Llançaments
Les proves d'atletisme es divideixen principalment en curses, salts i llançaments, a més de les proves combinades.
Curses
- Velocitat:
- 100m, 200m, 400m.
- Relleus: 4x100m, 4x400m (curses per equips).
- Mig Fons:
- 800m, 1500m.
- Fons:
- 5000m, 10000m, Marató.
- 3000m obstacles.
- Tanques:
- 100m (Dones): 10 tanques de 0,84m d'alçada.
- 110m (Homes): 10 tanques de 1,06m d'alçada.
- 400m (Homes): Tanques de 0,91m d'alçada.
- 400m (Dones): Tanques de 0,76m d'alçada.
- Marxa Atlètica:
- 20km (Homes i Dones).
- 50km (Homes).
Salts
- Salt d'alçada
- Salt amb perxa
- Salt de llargada
- Triple salt
Llançaments
- Llançament de Pes: 7,260 kg (Homes), 4 kg (Dones).
- Llançament de Disc: 2 kg (Homes), 1 kg (Dones).
- Llançament de Martell: Pes similar al de pes.
- Llançament de Javelina: 800g (Homes), 600g (Dones).
Proves Combinades
- Decatló: Per a homes.
- Heptatló: Per a dones.
Curses de Tanques: Tècnica i Detalls
La cursa de tanques és una creació moderna, amb la primera cursa amb reglament estricte registrada el 1843 a Eaton (Gran Bretanya).
Qualitats Essencials del Tanquista
Un bon tanquista ha de ser:
- Velocista.
- Amb nivells superiors de força reactiva i potència.
- Amb molt bona mobilitat articular dinàmica dels malucs.
- Amb gran desenvolupament de la coordinació i l'equilibri.
- Amb bona tècnica i habilitat rítmica.
- Valent.
Fases Tècniques de la Cursa de Tanques
- Sortida i acceleració fins a la primera tanca.
- Fase d'atac a la tanca o impuls.
- Franqueig de la tanca o fase de vol.
- Recepció o aterratge (fase de caiguda).
- Cursa de velocitat entre tanques.
- Cursa final (des de l'última tanca fins a la meta).
Impuls o Atac de la Tanca
- L'elevació de la cama d'atac és més ràpida si el taló està a prop del gluti.
- Peus en línia de cursa (no oberts).
- Atac amb el genoll.
- Genoll de la cama d'atac més alt que el maluc.
- Impuls més cap endavant que cap a dalt.
- Maluc, genoll i turmell de la cama d'atac s'estenen totalment.
- Col·locació de la part superior del cos per a l'atac.
Franqueig de la Tanca
- Extensió o quasi extensió de la cama d'atac.
- Acció envolupant de la cama de batuda.
- Inclinació del tronc cap endavant.
- Passar la tanca en descens.
- Acció d'abducció i rotació externa de la cama de batuda.
- La cuixa i el peu d'impuls: després, adducció, rotació interna i flexió endavant.
- Quan el maluc es trobi sobre la tanca, la cuixa ha d'estar paral·lela al travesser.
- Moviment dels braços equilibrador.
Recepció i Aterratge
- Ràpida baixada de la cama d'atac.
- L'arribada de la cama d'atac al terra coincideix amb el punt més alt del genoll de l'altra cama.
- La cama d'atac pren contacte amb el terra estesa i rígida (bloquejada pel genoll).
- Amortiment amb el turmell, amb el taló alt, sense enfonsar-se.
- El centre de gravetat (CdG) ha d'estar en la vertical del peu de recolzament.
- Amb l'extensió activa dels malucs, juntament amb l'oscil·lació cap endavant de l'altra cama, s'inicia el següent pas (el primer entre tanques).
Errors Més Freqüents a les Curses de Tanques
- Flexió del genoll a la recepció de la cama d'atac un cop passada la tanca.
- La cama de batuda prepara l'abducció ja a la batuda i no treballa en direcció de cursa.
- No fer passar el peu de la cama de batuda horitzontal cap enfora i topar d'aquesta manera amb la tanca.
- Atacar cap enfora o cap endins, o bé amb la cama no perpendicular a la tanca.
- Batuda molt a prop o molt lluny de la tanca, o fer l'última passa més llarga, fent que quedi el recolzament per davant de la projecció del centre de masses.
- Iniciar l'atac amb el peu en comptes de amb el genoll.
- Passar la tanca amb els braços en creu o tots dos avançats.
- Abducció insuficient de la cama de batuda per manca d'amplitud de moviment.
- Volar excessivament per damunt de la tanca, amb grans oscil·lacions del centre de masses.
- Manca de ritme.
- Als 400m tanques, no ser ambidextre i no tenir una bona rítmica.
Relleus: Història i Tècnica
Orígens dels Relleus
- Origen Antic: Carreres amb torxes que els grecs clàssics realitzaven com a ritus religiosos. També s'inspira en els relleus de cavalls del correu al Far West americà.
- Origen Modern: La Universitat de Pennsilvània va organitzar el darrer cap de setmana d'abril de 1893 una competició principalment integrada per proves de relleus per equips de quatre atletes. Aquest I Festival de Relleus de Pennsilvània segueix celebrant-se avui dia, amb el nom de "Penn Relays", sent un dels més importants del calendari dels Estats Units.
Tipus de Relleus i Distàncies
Inicialment, les competicions incloïen:
- 4x1500m, 4x800m, 4x400m i 4x100m.
- O sobre distàncies diferents (relleus mixts):
- 400m - 300m - 200m - 100m
- 800m - 400m - 200m - 100m
- 200m - 200m - 400m - 800m (Relleu Olímpic)
Relleus 4x100m: Tècnica i Estratègia
Aquesta prova presenta una gran dificultat tècnica en la transmissió del testimoni. L'objectiu principal és no perdre velocitat durant el canvi.
Ubicació dels Atletes en el 4x100m
- Rellevista 1: Porta el testimoni a la mà dreta (corre per l'interior del carrer).
- Rellevista 2: Rep el testimoni a la mà esquerra (corre per l'exterior del carrer).
- Rellevista 3: Porta el testimoni a la mà dreta (corre per l'interior del carrer).
- Rellevista 4: Rep el testimoni a la mà esquerra i pot canviar de mà si ho necessita (corre per l'exterior del carrer).
Errors Més Freqüents a les Curses de Relleus Curts
- El receptor mira cap enrere en el moment del lliurament.
- El receptor corre amb el braç estirat cap enrere des de la pre-zona.
- L'atleta de darrere estira el braç cap endavant abans que el seu company hagi allargat el seu braç.
- Sortir dels límits de la zona, ja sigui per falta de coordinació o perquè s'ha calculat malament la marca prèvia de referència.
- "Menjar-se" l'atleta de davant, per les mateixes raons anteriors (avançar-lo massa ràpid).
- Pèrdua de velocitat excessiva en el canvi de testimoni.
- Inestabilitat de la mà del receptor en el moment de rebre el testimoni.
- Sortir abans que el company passi per la marca de referència.