Atletisme: Història, Reglament i Tècniques Essencials

Història de l'Atletisme: Orígens i Evolució

El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon", que significa lluita, competència, combat o similars. Els Jocs Olímpics són la prova internacional més coneguda i se celebren cada quatre anys des de 1896.

L'atletisme pot ser tan antic o més que la humanitat. Els nostres avantpassats, per aconseguir menjar, posaven a prova els seus recursos físics. Per tant, una de les notícies documentades sobre competicions atlètiques en l'antiguitat es localitza a Grècia i a Irlanda, fet que converteix l'atletisme en la forma organitzada d'esport més antiga. Els premis que rebien els vencedors eren d'un valor considerable en relació amb el nivell econòmic de l'època. El seguiment de l'atletisme va augmentar a Europa i Amèrica fins que el 1896 es van iniciar a Atenes els Jocs Olímpics de l'era moderna, una modificació restaurada dels antics jocs que els grecs celebraven a Olímpia. Durant el segle XX i el que portem del XXI, els jocs s'han celebrat a diversos països a intervals de quatre anys, excepte en temps de guerra (durant la Segona Guerra Mundial, 1940-1945, els Jocs Olímpics es van interrompre). El 1913 es va fundar la Federació Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF), amb seu a Londres, amb la finalitat de ser l'organisme rector de les competicions d'atletisme a escala internacional, establint les regles i donant oficialitat als rècords obtinguts pels atletes.

Reglament de l'Atletisme: Normes Essencials

• Una competició d'atletisme està regulada per la presència de diversos jutges. La IAAF estableix normes estrictes que han de complir-se en qualsevol torneig. Tot atleta ha de ser registrat abans d'acostar-se a la línia de partida.
• Abans de l'inici, és obligatori que els corredors estiguin immòbils. Un àrbitre s'encarregarà especialment d'assenyalar qualsevol avançament o sortida en fals. Així mateix, se sancionaran els intents d'obstaculitzar o contactar l'oponent durant la carrera.
• En el cas dels salts d'altura i els salts amb perxa, cada competidor compta amb un límit de temps, en el qual podrà realitzar fins a tres intents.
• Quan s'està disputant un triple salt, els jutges exigiran que l'atleta realitzi els salts de manera consecutiva, des de la mateixa posició en què va caure. Si mou els peus d'aquest punt, el salt serà invalidat.
• Com en la majoria d'esports, en les competicions oficials, cada participant representarà la federació del seu país.
• En competicions oficials es fan proves mèdiques per saber si un atleta s'ha dopat o s'està dopant per millorar el seu rendiment. (Si un atleta dona positiu, serà sancionat amb la retirada de tots els títols i medalles i se li imposarà una multa.)

Accions Tècniques de l'Atletisme

Salt de Longitud: Tècnica i Fases Clau

Per aconseguir un bon salt no només n'hi ha prou amb tenir força a les cames, velocitat i flexibilitat; també cal coordinació i tècnica. El salt es divideix en tres fases:

Fase de Carrera en el Salt de Longitud

En el salt de longitud, l'atleta corre per una pista i salta des d'una línia marcada, intentant cobrir la màxima distància possible. Durant el salt, l'atleta projecta els peus per davant del cos per aconseguir una major distància.

Fase de Batuda: Aspectes Importants

En aquest apartat destaquem dues tècniques importants: l'Estil Fosbury i el Corró Ventral. Actualment és difícil trobar un atleta professional que no desenvolupi l'Estil Fosbury.

Fase de Suspensió o Vol: Tècniques Detallades

Existeixen tres tècniques en els moviments que executa l'atleta durant aquesta fase. Aquests moviments estan encaminats a adoptar una posició final més equilibrada i rendible:

• Tècnica Natural per a Principiants

  És molt simple: durant la suspensió, la cama de batuda s'uneix a la lliure i en aquesta posició d'«assegut» s'efectua la translació. No se solen aconseguir bons salts amb aquesta tècnica.

• Tècnica d'Extensió en el Salt de Longitud

  Consisteix a estirar les cames i flexionar l'esquena cap endavant. Cal mantenir aquesta posició evitant que baixin les cames en la caiguda. Aquesta tècnica és força acceptable: si es fa bé, es guanya aproximadament mig metre més respecte a l'anterior.

• Tècnica de Pas o Tisores: Moviments Avançats

  El saltador es mou de forma contínua, com si estigués corrent en l'aire. En funció del nombre de passos que realitzi, podrà denominar-se «salt de 2 i mig», «3 i mig» o «quatre i mig». Per efectuar el moviment, l'atleta recull la cama lliure i, molt flexionada, la porta cap endavant, semiestirant-la cap a l'horitzontal i aproximadament a la mateixa altura que la cama de batuda.