L'Atmosfera Terrestre: Estructura i Dinàmica
Clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,07 KB
L'Atmosfera Terrestre
Estructura de l'Atmosfera
Capes Atmosfèriques
Troposfera
És la capa més propera a la superfície terrestre. S'extén des del nivell del mar fins a una alçada d'aproximadament 10 km. Es considera que la major part de la vida es troba en aquesta capa.
Estratosfera
És la capa que s'extén dels 20 km fins als 50 km. S'hi troba la capa d'ozó, la qual absorbeix la radiació ultraviolada del sol. La temperatura augmenta a causa d'aquest procés.
Mesosfera
S'extén dels 50 km fins als 80 km. La temperatura disminueix. S'hi troben els sistemes de comunicació.
Termosfera
S'extén dels 80 km fins als 140 km. La temperatura augmenta.
Exosfera
S'extén dels 180 km fins a la resta de l'espai buit. Se sap que la temperatura augmenta.
Pressió Atmosfèrica
És el pes que fa la columna de gasos que hi ha a sobre de qualsevol objecte. A mesura que augmentem d'alçada, la pressió disminueix.
Dinàmica de l'Atmosfera
El Vent
Quan el sol escalfa l'aire, aquest es dilata i ascendeix. El buit que ha quedat és reemplaçat per l'aire fred dels costats. Aquest moviment d'aire és el que coneixem com a vent.
Motor de l'Atmosfera
El responsable dels fenòmens atmosfèrics és el sol.
Radiació Solar
Està composta per ones electromagnètiques de diferent longitud d'ona. La llum visible té una longitud d'ona compresa entre 700 i 400 nanòmetres (10-9). Amb longituds d'ona superiors hi hauria l'infraroig, les microones i les ones de ràdio. Amb longituds d'ona inferiors hi hauria la radiació ultraviolada (UVA), els raigs X i els raigs gamma (energies molt penetrants i, per tant, nocives).
L'ozó està relacionat amb l'oxigen molecular i la llum ultraviolada en el que es coneix com el cicle de l'ozó i l'oxigen.
La diferència en la radiació que arriba a dos punts de la superfície és la responsable de l'origen del vent. El sol mou l'atmosfera. És aquesta radiació la que escalfa de manera diferent les masses d'aire. La massa d'aire càlida, a més temperatura, ascendeix. Pel fet d' ascendir, es genera un espai buit en aquest punt (zona de baixa pressió, depressió o borrasca). Quan una massa d'aire fred, per tant més densa, descendeix, genera una zona d'alta pressió (anticicló). Aquest recorregut s'anomena "cel·la convectiva".
Brises
Brisa de Mar
Durant el dia, la radiació solar escalfa de manera diferent la massa d'aigua i la superfície del terra. La massa d'aire en contacte amb el terra s'escalfa més, de manera que ascendeix i genera un buit que és ocupat per la massa d'aire més freda en contacte amb el mar.
Brisa de Nit
Funciona a l'inrevés: el vent bufa de terra cap a mar.
Escala Planetària
La massa d'aire càlid ascendeix i, a causa de la diferent radiació solar entre l'equador i els pols, origina aquesta cel·la convectiva. A causa del moviment de rotació de la Terra, existeix una força anomenada Força de Coriolis.