August: De Gai Octavià a Primer Emperador de Roma

August: Orígens i la Crisi de la República

Orígens i Adopció per Juli Cèsar

L'emperador August va néixer amb el nom de Gai Octavi Turí. Era fill de Gai Octavi Turí i Àtia Balba la Menor, i nebot-net de Juli Cèsar.

L'assassinat de Cèsar i la reacció de Marc Antoni

L'any 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors, pertanyents al grup dels “optimates”. En un primer moment, el cònsol Marc Antoni, partidari de Cèsar, va pactar amb els conspiradors, però durant el funeral va atiar el poble contra ells i va començar l'enfrontament entre els partidaris dels assassins i els partidaris de Cèsar.

De manera sorprenent, Juli Cèsar va deixar tota la seva fortuna al seu nebot-net, que tenia només 18 anys, i el va adoptar com a fill. Seguint el costum, l'home adoptat va agafar el nom del pare. A partir d'aleshores es va anomenar Gai Juli Cèsar Octavià.

L'Ascens al Poder i el Segon Triumvirat

Marc Antoni controlava el poder a Roma i es va negar a pagar els diners que Juli Cèsar havia deixat als seus veterans i al poble romà. Però Octavià va demanar diners en préstec i va pagar el llegat. Així va aconseguir una immensa popularitat i es va enfrontar a Marc Antoni.

La Formació del Segon Triumvirat (43 aC)

Octavià va abandonar l'aliança amb Ciceró i es va aliar amb Marc Antoni i Lèpid en el que s'anomena el Segon Triumvirat. Es van repartir les àrees de govern i van iniciar una doble lluita:

• A l'interior: Van assassinar els republicans (proscripcions) i es van apoderar de les seves propietats.
• A l'exterior: Es van enfrontar als assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, que havien format un exèrcit a Grècia.

La Venjança d'Octavià

Els cesarians es van enfrontar als republicans i els van derrotar totalment. Cassi i Brutus es van suïcidar. Octavià no va voler ser clement, ja que considerava que la “pietas” l'obligava a venjar-se dels assassins de Cèsar, molts dels quals havien estat prèviament perdonats per ell.

Poc a poc, els conspiradors van anar morint: uns morts en batalla, uns altres suïcidats i la resta assassinats per sicaris d'Octavià. També Ciceró va morir assassinat, tot i que no havia participat en el magnicidi, ja que el consideraven partidari dels assassins.

La Ruptura i la Batalla d'Actium (31 aC)

El Repartiment de l'Imperi

Després de la victòria, els triumvirs es van repartir el domini de l’Imperi:

• Octavià: Les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia (Occident).
• Marc Antoni: La part oriental.
• Lèpid: Les províncies africanes (el graner de Roma).

Per reforçar l'aliança, Octavià va casar la seva germana Octàvia amb Marc Antoni. No obstant això, Marc Antoni, a Egipte, va conèixer Cleòpatra i se'n va enamorar.

L'Enfrontament Final

Antoni va ajudar molt a Cleòpatra, reforçant el poder d'Egipte, cosa que el va enfrontar a Octavià. Octavià havia destituït Lèpid i s'havia apoderat dels seus soldats; controlava el Senat i era nomenat cònsol cada any. L'enfrontament era inevitable. D'una banda, Octavià a Roma, que defensava els valors romans, i de l'altra, Antoni a Egipte, que cada vegada semblava més un rei oriental. Finalment, Antoni es va divorciar d'Octàvia, la provocació final.

Octavià va declarar la guerra a Marc Antoni i es van enfrontar en una batalla naval decisiva a Actium el setembre de l'any 31 aC. Antoni i Cleòpatra van perdre i van fugir a Egipte. Octavià els va empaitar i es van enfrontar de nou a Alexandria. La derrota va ser completa. Cleòpatra i Antoni es van suïcidar.

Octavià va incorporar Egipte a Roma. A partir d'aleshores, les rendes d'Egipte, que eren immenses, van anar directament a Octavià i als seus successors. Això el va convertir en l'home més ric de tota Roma.

L'Establiment del Principat: El Naixement d'August (27 aC)

Amb la quarta guerra civil es van acabar els conflictes entre romans. Octavià va poder tancar per tercera vegada el Temple de Janus, un símbol que indicava la pau a Roma.

Octavià s'havia convertit en l'home més ric i poderós de Roma, gràcies al control que tenia sobre l'exèrcit i la seva gran auctoritas, fruit de la seva habilitat política. El Senat, controlat per ell, li havia donat tots els poders.

La Restauració de la República (Fictícia)

Octavià no volia trencar la legalitat republicana. El gener de l'any 27 aC, va retornar oficialment tots els seus poders al Senat, declarant que la pau estava assolida i que ja no havia de manar més. Però el Senat, al gener, li va retornar els poders i li va atorgar un títol nou: August (el que pot ser venerat).

A partir d'aleshores es va anomenar Gai Juli Cèsar Octavià August, tot i que el darrer nom es convertiria en aquell amb el qual seria conegut universalment.

Els Poders d'August i l'Inici de l'Imperi

August va mantenir la legalitat republicana, però va acumular diversos poders clau que van marcar l'inici de l'Imperi (Principate):

• Tribunicia Potestatis (El poder dels tribuns): Li donava dret de veto a totes les decisions del Senat i dels comicis (assemblees populars).
• Imperator (Emperador): Li donava poder sobre les legions.
• Princeps Senatus: Com a reconeixement de la seva auctoritas, li permetia parlar primer al Senat, influenciant així el vot de la resta.

Es considera que l'any 27 aC va començar l'Imperi Romà.

Reformes i Propaganda

August es va posar a fer les grans reformes que necessitava la República. Va utilitzar la literatura com a element de propaganda, amb autors destacats com Ovidi i Virgili, entre d'altres.