L'Era d'August: Poder, Reformes i Esplendor Cultural

L'Ascens al Poder d'Octavi August

Octavi va respectar la constitució vigent, però va anar buidant de poder polític les institucions i va anar assumint el poder a base d’acumular títols i càrrecs. Va ser anomenat:

• Augustus: és a dir, venerable.
• Imperator i Princeps Senatus: la qual cosa li conferí tots els poders legislatius, executius i judicials.
• Tribunus Plebis a perpetuïtat: el representant de la plebs.
• Pontifex Maximus: amb el poder de nomenar membres dels col·legis sacerdotals.
• Finalment, Pater Patriae.

Les Reformes d'August i la Renovació de Roma

August va reformar l’organització del govern i de les províncies. També va reformar i restaurar monuments malmesos i en va construir de nous per exaltar el poder de Roma. Va construir un nou fòrum amb un temple dedicat a Mart, va recuperar moltes de les característiques de la religió antiga i va fomentar el culte a l’emperador i a la seva família. Finalment, va iniciar un procés moralitzador de la societat, restablint molts dels costums antics (mos maiorum), inaugurant una nova forma de matrimoni, penalitzant els solters i afavorint els matrimonis amb fills, entre d'altres. Es va envoltar també de col·laboradors que li van fer de consellers, com Agripa i Mecenàs.

L'Esplendor Cultural: Mecenatge i Poesia Augustea

August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar moralment els romans i per recuperar el seu orgull nacional.

El Cercle de Mecenàs

Els poetes Virgili, Horaci i Properci van pertànyer a l'anomenat cercle de Mecenàs, home riquíssim i refinat, conseller de confiança i amic de l'emperador August. Mecenàs va sostenir amb la seva generositat els seus protegits, els quals es van poder dedicar així a escriure sense problemes econòmics, ja que eren d'origen més aviat humil. Virgili, Properci i Horaci van col·laborar-hi de grat. L'historiador Livi també hi va donar suport des de la seva Pàdua natal.

El Cercle de Messala Corví

En canvi, els membres del cercle de Messala Corví (Ovidi, Tibul, Sulpícia), que eren de classe benestant i gaudien d'independència econòmica, se sentien menys vinculats a la política d'August. Ovidi va ser desterrat per August a causa de motius foscos.

La Poesia Llatina en el Període Imperial

La poesia llatina arriba al seu zenit durant aquest període. En canvi, la prosa no manté, amb l'excepció de Livi, l'esplendor de finals de la república i va sofrir la manca de llibertat d'expressió que patiria al llarg del període imperial.

Biografia de Quint Horaci Flac

El poeta Quint Horaci Flac va néixer l'any 65 aC a Venúsia i va morir l'any 8 aC. Va passar la primera infància en un ambient camperol i, als set anys, el seu pare el va acompanyar a Roma per estudiar. El seu pare era llibert, és a dir, un esclau alliberat que havia aconseguit acumular certa fortuna i que va comprendre que el progrés intel·lectual del seu fill passava per desplaçar-se a Roma. Quan en tenia vint, va marxar a Atenes per estudiar filosofia. Mentre era a Grècia, es va enrolar en l’exèrcit de Brutus, un dels assassins de Juli Cèsar, i, després de la desfeta de Brutus, va tornar a Roma, després que fos decretada una amnistia general per als qui havien format part del bàndol vençut. Horaci va esdevenir secretari del fisc i es va dedicar a escriure. L'any 38 aC, Virgili el va presentar a Mecenàs i li va permetre formar part del cercle d’intel·lectuals d’August.