L'August de Prima Porta: Anàlisi i Característiques

L'August de Prima Porta: Estil i Arquitectura Romana

L'obra pertany a l'estil romà imperial. Com a característiques de l'arquitectura d'aquest estil es poden citar:

• L'eclecticisme, tot assimilant diverses influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs, etc.).
• El caràcter utilitari, pràctic i funcional, remarcant els aspectes tècnics i funcionals per sobre dels estètics.
• L'ús dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti) als quals afegiran dos de nous: el toscà i el compost.
• L'ús dels sistemes constructius arquitravat i voltat (arc de mig punt i diversos tipus de volta), essent aquest darrer de caire més dinàmic.

Característiques Formals i Tècniques de l'Obra

1. Materials i tècnica: Des del punt de vista tècnic, es tracta d'una còpia en marbre (de Luni o Carrara) d'un original en bronze. La tècnica utilitzada és la talla en la còpia (tècnica escultòrica consistent a rebaixar material d'un bloc de pedra previ) i la fosa en l'original de bronze. Pel que fa al cromatisme, originàriament el marbre estava totalment policromat amb colors vius, com el vermell i el blau (costum que se seguí fins al segle II dC).
2. Tipologia i iconografia: Es tracta d'una escultura exempta, unifacial i dempeus. La figura de l'emperador descansa sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual porta una cuirassa esculpida amb relleus i una capa anomenada paludamentum (pròpia dels generals romans) que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre mentre el braç dret resta aixecat. El grup de Cupido i el dofí, que a l'original en bronze no hi era, té la funció de sostenir l'enorme pes del marbre.
3. Realisme i retrat: Hi ha una clara voluntat de realisme en el tractament del rostre que, si bé presenta una expressió serena, no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les pròpies faccions individuals. Encara que apareixen rejovenides, aconsegueixen un retrat psicològic perfecte de l'individu en el qual es barregen autoritat i humanitat.
4. Proporcions i cànon: Quant a les proporcions, segueix el model grec clàssic del Dorífor de Policlet i empra el famós contrapposto (tot mantenint el tors recte alhora que eleva el maluc dret i flexiona la cama esquerra). La composició és oberta i asimètrica.
5. Línies i moviment: Les línies compositives estan dominades per les diagonals (una des de la mà alçada fins al peu i l'altra per la roba) que, al seu torn, li donen a l'obra una sensació de moviment, tot i que contingut.