August de Prima Porta: Anàlisi i Context Històric

Fitxa tècnica

• Títol: August de Prima Porta
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 20 aC; còpia de l'any 14 dC
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Còpia en marbre d'un original en bronze desaparegut
• Mides: 2,04 m d'alçada
• Estil: Romà imperial
• Tema: Commemoratiu
• Localització: Musei Vaticani

Context

Aquesta obra, d'autor desconegut, de qui cal suposar, però, que fou un bon coneixedor de l'estatuària grega, es va trobar a les excavacions fetes l'any 1863 a Prima Porta, prop de Roma. Amb aquesta escultura s'inaugurà el prototipus de retrat a peu de l’emperador, que posteriorment fou molt imitat.

La imatge esculpida de l'emperador, encarregada pel Senat de Roma, solia ser portada a les províncies de l'Imperi per reforçar en els ciutadans el sentiment d’obediència al sobirà. Això, que suposa una mostra evident de conquesta i de submissió, és alhora un exemple perfecte de campanya política, de propaganda, com ho eren també, però per una altra via, les monedes o altres realitzacions artístiques.

Descripció formal

La imatge de l’emperador es presenta dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre, creant una lleugera diagonal. Amb el braç dret aixecat, exhibeix una actitud segura d'autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a cavall d'un dofí; aquest grup, que a l'original de bronze no hi era, és un recurs emprat per l'escultor que ajuda a sostenir l'enorme pes del marbre.

Tant en la composició com en les proporcions, l'estàtua reprodueix el model grec clàssic del Dorífor de Policlet i utilitza el famós contrapposto: manté el tors recte alhora que eleva el maluc dret i flexiona la cama esquerra.

Tanmateix, a diferència del model grec, el rostre de l'emperador no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les pròpies faccions individuals, que, encara que rejovenides, aconsegueixen un retrat psicològic perfecte de l'individu en el qual es barregen autoritat i humanitat.

Aquesta voluntat més realista també s'aprecia en els plecs del vestit i en els complements, i en la feina acurada i detallada dels relleus de la cuirassa. Tot aquest treball tan minuciós, en canvi, no hi és a la part posterior, perquè, com era costum a Roma, la imatge es col·locava contra la paret o en una fornícula.

Originàriament, el marbre estava totalment policromat amb colors vius, com el vermell i el blau.