August i la propaganda: un règim dictatorial amb aparença de llibertat

August va estimular la natalitat imposant multes als ciutadans que romanguessin solters. Tanmateix, aquestes mesures no van produir cap efecte en la pràctica, tot i que per aconseguir el restabliment del vigor moral de la societat, va recórrer a la propaganda (literatura).

En realitat, August és un idealista, un conservador fora del seu temps. Va agrupar els literats més il·lustres del seu temps amb la missió de cantar i lloar els valors tradicionals del poble romà: el patriotisme, la religió dels avantpassats, la família, la moral,...

Tots aquests poetes són conservadors. Aquest cercle de poetes s’anomena “el cercle de Mecenes” (un noble amic d’August). Mecenes era el Goebbels (cap de premsa del règim) de Hitler.

Cada cop té més importància l’opinió pública i això és una paradoxa, ja que és un règim dictatorial però al dictador li importa molt el què pensa la societat romana. Tots aquests poetes fan panegírics (elogis totals).

Tan bon punt August puja al poder, tothom es va afanyar en una boja cursa a elogiar-lo d’una manera servil. Aquí ha canviat una cosa de manera molt greu. Ni en temps de Sila (-81-79) ni de Mario (-90) ni de Cinna, dictadors romans que van governar amb mà de ferro, ni de Cèsar van gosar sotmetre la llibertat a aquests extrems.

Abans d’August, hom se sentia lliure d’adherir-se o no al bàndol del governant, no se sentia obligat a adular-lo per gaudir dels seus drets polítics. Però ofèn al sentiment moral la hipocresia del nou Senyor de Roma, que proclama la fi de totes les calamitats, que anuncia una nova era de pau, prosperitat i llibertat, de regeneració política amb el restabliment de la República: escandalós contrast amb la realitat.

La realitat és que el seu palau sembla un palau de cortesans, esclaus. S’assembla més a la França del Rei Sol que a una República d’homes lliures. Però per l’opinió pública de la prosperitat, August està adornat amb totes les virtuts del bon governant. Ha tingut èxit amb la seva campanya de propaganda, que elogiava totes les lleis i el seu govern.

Com a mostra d’aquesta esclava adulació, comença aquí un lamentable costum: la de construir temples en honor del nou emperador. El primer temple va ser el dedicat a Cèsar. El va construir August al fòrum de Roma i va esdevenir un lloc de culte. Totes les matrones romanes s’acostaven per oferir una ofrena al dictador Cèsar.

Des de llavors, totes les províncies competeixen en erigir santuaris al nou déu que és August.