Ausiàs Marc i Jaume Roig: Poesia, Obra i Estil al Segle XV

Ausiàs Marc: Ruptura i profunditat poètica

En la poesia d'Ausiàs Marc hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca. No solament abandonà la llengua occitana com a llengua poètica, sinó que la seva poesia abasta una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores que fa servir. Tot i això, encara podem trobar alguns tòpics trobadorescs en la seva poesia.

Els referents literaris i l'actitud envers la dona

En la poesia d'Ausiàs Marc trobem referències a diferents tradicions literàries: la poesia trobadoresca, la tradició escolàstica (el bé, el plaer o la virtut). La principal diferència entre la poesia d'Ausiàs Marc, la dels trobadors provençals i la dels poetes italians és l'actitud envers la dona:

• La dama dels trobadors és una senyora feudal, superior en jerarquia al trobador.
• Els poetes italians veien en la dona la virtut, la qual no era el llinatge, sinó la noblesa del cor, el cor gentil.
• Ausiàs Marc considerà la dona com un ésser humà amb virtuts, vicis, sentiments i contradiccions.

L'obra d'Ausiàs Marc: 128 poemes temàtics

D'aquest poeta conservem 128 poemes, dividits en cants d'acord amb la temàtica:

• Cants d'amor: Marc teoritza sobre l'amor i considera diferents classes d'amor:
  • L'amor sensual (dominat pel desig).
  • L'amor fi (intel·lectual i espiritual).
  • L'amor conjugal (que respon als interessos quotidians).
  Obra destacada: Amor, amor.
• Cants de mort: El poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència i l'existència de la mort.
• Cants morals: Fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
• El Cant espiritual: És un poema religiós en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat.

L'estil poètic d'Ausiàs Marc

Els versos d'Ausiàs Marc són durs i intensos, a causa de la condensació de significats que contenen, l'abundància d'hipèrbatons i el fet de ser, de vegades, difícil d'entendre. Empra una gran varietat de recursos literaris, entre els quals destaca l'abundància de comparacions.

Jaume Roig i la Misogínia Satírica

L'Espill: Temàtica i crítica social

Jaume Roig fou un metge valencià que va escriure L'Espill (única obra que se li coneix). La temàtica de L'Espill s'insereix en la misogínia, que acusa les dones de tota mena de maldats, en especial els "pecats de la carn". La misogínia tenia una llarga tradició i unes arrels religioses antigues (per exemple, el Gènesi).

També hi ha una crítica de la societat de l'època, amb un realisme satíric que mostra un panorama pessimista dels costums, la vida urbana, les diversions, els menjars o els hospitals del segle XV.