Ausiàs March: Vida, Obra i Conceptes Sociolingüístics

Ausiàs March: Vida i trajectòria

Ausiàs March és el poeta més rellevant de la nostra literatura. Va néixer el 1397 al si d'una família noble. Tant el seu oncle com el seu pare van ser poetes i homes de lletres. Comença la carrera militar el 1420. Més endavant, el rei Alfons el Magnànim el nomena falconer major reial, perquè s'encarregara de la direcció i l'administració dels serveis de falconeria que el rei havia establit prop de l'Albufera de València.

El 1437, Ausiàs March es compromet matrimonialment amb Isabel Martorell, germana de Joanot. Aquell matrimoni encara només durarà uns mesos perquè Isabel va morir el setembre del mateix any sense tenir cap descendència i després d'haver nomenat el seu espòs com a hereu universal. Després va contraure segones noces amb Joana Escorna.

L'obra poètica

És autor d'una obra extensa que aplega 128 poemes, que han arribat als nostres dies en diversos manuscrits dels segles XV i XVI. El primer fet destacable de l'obra d'Ausiàs March és que abandona totalment l'occità per a les seues composicions, i fa servir exclusivament la nostra llengua i l'ús del senyal per amagar la identitat de la dona. Classifica la seua obra per cicles temàtics.

Cicles temàtics

• Els cants d'amor: L'amor és un tema important en l'obra del nostre autor. La destinatària és una dona real, humana i individual. Els poemes es poden classificar en funció dels cinc senyals diferents que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor: Plena de seny, Llir entre cards, Amor amor, Mon darrer bé i Oh, foll amor.
• Cants de mort: Sis poemes dedicats a plànyer la mort d'una sola dona, que potser siga Joana Escorna. Aquests poemes no tenen senyal.
• Cant espiritual: És una llarga oració adreçada a Déu.

Conceptes de sociolingüística

• Sociolingüística: Ciència que estudia la correlació entre les conductes humanes i els usos lingüístics.
• Monolingüe: Només fan ús d'una mateixa llengua.
• Plurilingüisme: És l'ús alternatiu de diverses llengües.
• Llengua dominant: Una que té major presència social o major prestigi.
• Llengua minoritzada: Llengües que, per influència o per augment d'ús d'altres, pateixen una reducció dels usos públics o privats fins al punt de veure's amenaçada la seua existència.
• Normalització lingüística: Procés que s'inicia per a intentar que una llengua minoritzada recupere part dels usos socials perduts.
• Diglòssia: Són dues llengües que comparteixen un mateix territori però hi ha una clara diferència d'ús.