La Renaixença: Recuperació de la Llengua Catalana al Segle XIX

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,88 KB

La Llengua Catalana al Segle XIX: Diglòssia i Renaixença

La situació de diglòssia literària i lingüística que patia la llengua catalana des del segle XVI, arran de la progressiva desaparició de les institucions de la Corona d'Aragó que donaven suport al seu ús oficial, va significar la decadència dels usos formals i literaris cultes de la llengua. Al segle XIX, continua el procés de castellanització i hi hagué un augment de les normes legals contràries al català. La diglòssia lingüística s'estengué entre les classes altes, ja que l'ús del castellà era signe de poder.

El nou esperit romàntic va desvetllar un sentiment de recuperació de les senyes d'identitat pròpies i la reivindicació de la llengua llemosina. La situació de diglòssia havia provocat la fragmentació de l'estàndard literari i ortogràfic, fet contra el qual lluitaren diversos gramàtics i escriptors amb distintes propostes ortogràfiques i lèxiques que buscaven un model unitari de llengua escrita.

Quant a les propostes ortogràfiques, els escriptors s'agruparen en dues posicions:

  • Els culterans, encapçalats per Teodor Llorente, eren partidaris d'un model de llengua arcaitzant i acadèmic.
  • Els popularistes, amb escriptors com Constantí Llombart, partidaris del valencià que ara es parla, pertanyien a una classe social més humil amb ideologia liberal i populista.

Renaixença: El Moviment de Recuperació Lingüística

Els ideals romàntics generaren un ampli moviment de recuperació de la llengua catalana. L'any 1833, data de publicació de La Pàtria, és considerat l'inici de la Renaixença. Els escriptors d'aquest moviment intentaven recuperar la literatura culta i els usos formals de la llengua. El gènere dominant fou la poesia. El conreu de la novel·la i el teatre hauria necessitat un estàndard normativitzat i una infraestructura cultural inexistent.

Els escriptors reivindicaren els usos formals de la llengua i la literatura culta, i volien recuperar el sentiment patriòtic, que creava una consciència nacionalista en la burgesia. El moviment renaixentista no va sorgir al mateix temps en tots els llocs, sinó que es va desenvolupar en 4 etapes:

  1. La primera esdevingué a Catalunya, on el 1830 ja es conreava la poesia romàntica en castellà.
  2. La segona coincideix amb la restauració dels Jocs Florals a Barcelona.
  3. La tercera, a partir de 1870, aparegué la Renaixença a València amb l'inici dels Jocs Florals i la creació de Lo Rat Penat.
  4. En la darrera etapa, la Renaixença arribà a les Illes Balears, i els escriptors hi formaren l'anomenada Escola Mallorquina.