Ausiàs March: vida, obres i llegat poètic (1397–1459)

Ausiàs March: vida i obres principals

Vida

Ausiàs March, fill de Pere March, va néixer a Gandia el 1397 i va morir a València el 1459. Va ser armat cavaller de jove i va intervenir en diverses campanyes militars fins que el mateix Alfons III el Magnànim el va nomenar falconer major. Va casar-se dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, que va morir al cap de pocs anys, i la segona amb Joana Escorna.

Obres i temes principals

March va escriví 128 poemes, repartits en cants d'amor, cants de mort, cants morals i el Cant espiritual, a més d'alguns poemes de circumstàncies. Els cants d'amor van suposar una ruptura amb l'amor cortès i el dolce stil novo.

Ausiàs March es definí com el «pus extrem amador», veient l'obsessió amorosa com una actitud malaltissa que portava a una falsa idolatria —i, per tant, a la condemna de l'ànima. March va rebutjar la idealització que els poetes anteriors havien fet de l'amor com a valor absolut.

El rebuig de la idealització el dugué a graus molt alts de realisme: als seus poemes hi apareixen imatges casolanes o referències directes a l'amor per l'estimada. És un autor amb una gran complexitat, gràcies a les llargues imatges i comparacions hiperbòliques, la influència de l'escolàstica (filosofia cristiana medieval) i l'ús moralitzador d'alguns clàssics.

Senyal de l'estimada (sa tornada)

March designa l'estimada amb un senyal a l'última estrofa dels poemes (sa tornada). Els senyals principals són:

• Lliri entre cards: dona que reclama de vegades un amor espiritual i d'altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seues contradiccions.
• Plena de seny: amors inicials o de joventut referits a una dama molt assenyada.
• Amor, amor: personificació de l'Amor, a qui el poema es dirigeix planyent-se per la pèrdua de la facultat d'amar.
• Oh foll amor: amors dels quals March té consciència de pecat.
• Mon darrer bé: amor que li proporciona un equilibri emocional i una pau interior pròpia de la maduresa aconseguida amb la darrera esposa.

El Cant espiritual

El Cant espiritual és un extens poema en estramps (224 versos sense rima) en què l'autor s'adreça a Déu amb por d'haver pecat en la seva vida amorosa, demanant-li que se l'endugui cap a l'altra vida. Aquest poema reflecteix la tensió entre la vida carnal i la salvació espiritual pròpia de la seva obra.

Observacions: la producció d'Ausiàs March és clau per entendre la transició de la poesia medieval cap a una expressió més íntima i psicològica de l'amor i la consciència moral.