Ausiàs March: Vida i obres principals

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB

Ausiàs March

Vida i obres principals

Fill de Pere March, March va néixer a Gandia al 1397, i va morir a València al 1459. Va ser armat cavaller de jove, i va intervenir en campanyes militars diverses fins que el mateix Alfons III el Magnànim el nomenà falconer major. Va casar-se dues vegades: la primera, amb Isabel Martorell que va morir al cap de pocs anys, i la segona, amb Joana Escorna.

March escriví 128 poemes, repartits en “cants d’amor”, “cants de mort”, “cants morals” i el Cant espiritual, a més d’alguns poemes de circumstàncies.

Cants d’amor va significar una ruptura amb l’amor cortès i el dolce stil novo. Ausiàs March es definí com el “pus extrem amador”, veient la obsessió amorosa com a malaltissa, perquè portava a una falsa idolatria, per tant, la condemna de l’ànima. March va rebutjar la idealització que els poetes anteriors a ell havien anat fent de l’amor entès com un valor absolut.

El rebuig de la idealització va portar-lo a graus molt alts de realisme: als seus poemes s’hi troben imatges casolanes o en referència a l’amor de l’estimada. Es un autor amb una complexitat considerable, gràcies a les llargues imatges i comparacions hiperbòliques (una estrofa), la influència de l’escolàstica (filosofia cristiana medieval) i la utilització moralitzadora d’alguns clàssics.


March designa l’estimada amb un senyal a l’última estrofa dels poemes (sa tornada). Els senyals poden ser:
·Llir entre cards: dona de qui reclama de vegades un amor espiritual i d’altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seues contradiccions.
·Plena de seny: amors inicials o de joventut referits a una dama molt assenyada.
·Amor, amor: personificació de l’Amor, a qui el poema es dirigeix planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.
·Oh foll amor: amors dels quals March té consciència de pecat.
·Mon darrer bé: amor que li proporciona un equilibri emocional i pau interior pròpia de la maduresa aconseguida amb la darrera esposa.

El Cant espiritual es un extens poema en estramps (224 versos sense rima) en què l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.

Entradas relacionadas: