L'Autarquia Franquista: Economia Espanyola (1939-1959)

L'Autarquia Franquista: Control Econòmic (1939-1959)

Serà el model econòmic d'Espanya del 1939 al 1959. Parteix d'una destrucció provocada per la Guerra Civil, de l'exclusió del "Pla Marshall" (és a dir, ajuts econòmics dels EUA als països d'Europa, però no arriba a Espanya perquè exigeix que els països que ho rebin siguin liberals). A més, l'economia depèn totalment d'una agricultura endarrerida.

L'autarquia serà la solució del franquisme per redreçar l'economia espanyola després de la fi de la Guerra Civil. Objectiu: aconseguir l'autosuficiència, és a dir, Espanya ha de sobreviure amb els recursos que té i no dependre de cap altre país. AUTARQUIA = AUTOSUFICIÈNCIA.

Característiques de l'Autarquia

Té 3 característiques:

• L'Estat intervé sempre en el funcionament de l'economia perquè controla els preus dels productes, la quantitat que es pot vendre, el benefici, la inversió, etc.
• Exploten al màxim els recursos naturals d'Espanya (carbó, coure...) i els equipaments que queden de la guerra.
• Propietat privada i, per tant, economia capitalista.

Vies d'Aplicació de l'Autarquia

Aquestes característiques es posen en pràctica a través de 2 vies:

• L'Estat controla tot el que Espanya importa i exporta i no permet importar allò que Espanya no té, que és petroli, cotó i adobs, i quan sigui necessari importarà aliments (blat).
• Desenvolupar la indústria a Espanya i convertir Espanya en un país industrial perquè així Espanya es desenvolupa i, a més, li permetrà tenir indústries que fabriquin armament per defensar el franquisme dels enemics exteriors.

Resultats i Conseqüències

Com a resultat d'això, es desenvolupa la indústria pesada amb inversions fetes per l'Estat, que creen al 1941 la RENFE i l'INI (Institut Nacional d'Indústria), el qual crea indústries com la SEAT, IBERIA i ENDESA. Conclusió: es crea la indústria pesada, però és poc competitiva, i la indústria lleugera és deixada de banda, i això fa que els espanyols no tinguin accés a productes de vida quotidiana.

Mercat Negre i Racionament

Apareix el mercat negre (il·legal), on es troben productes que no estan a les botigues oficials de l'Estat a un preu molt elevat i que l'Estat no tolera, perquè molts productors es van negar a vendre el seu producte a les botigues de l'Estat (els pagaven un preu baix) i van decidir vendre al mercat negre. Quan un espanyol anava a comprar a la botiga oficial, la primera cosa que es trobava eren llargues cues i només es podia comprar la quantitat que deia l'Estat segons el nombre de familiars, cosa que estava recollida en una cartilla de racionament, la qual incloïa els cupons.

Aquestes cartilles existeixen fins al [...] i, en conjunt, la població espanyola va passar fam i l'objectiu era la subsistència, sobretot a les grans ciutats. El gran beneficiat del mercat negre és l'estraperlista, que era el comerciant que venia al mercat negre i el qual subornava els funcionaris de l'Estat.

En conjunt, l'economia espanyola no va créixer i els nivells de vida dels espanyols van ser semblants als d'abans de la Guerra Civil.