La autarquia i el racionament a l'època de Franco

També era important el sindicat vertical, la OSE (Organización Sindical Española)

En aquest sindicat es trobaven la patronal i els treballadors; el que dirigia aquest sindicat tenia rang de ministre. Aquest sindicat s’organitzarà per branques de producció (metall, per exemple).

S’establirà la llei d’unitat sindical al 1940

Amb les condicions laborals: els salaris, quan dura la jornada laboral, vacances... No hi podia haver cap negociació i no existia el dret a la vaga, per tant la patronal establia els salaris (mínims), cosa que va permetre als empresaris obtenir molts beneficis. A partir del 1954 es crea l’enllaç sindical, que feia que els treballadors tinguessin veu, però no eren massa escoltats.

La autarquia i el racionament

Franco intenta tenir una economia sense dependència de l’exterior, tancant fronteres. Substitueix el lliure mercat per l’intervencionisme de l’estat. Autarquia = autosuficiència. Franco vol controlar l’economia del país: intervé el comerç exterior, calia autorització de l’estat per importar i exportar, amb l’objectiu de reduir-les a només els productes imprescindibles (això va fer pujar el preu).

No hi havia matèries primeres i electricitat (que s’importarà escassament, cosa que produirà talls d’energia elèctrica i poca productivitat industrial).

Franco vol fomentar la industria, sobretot productes estratègics (militars), ja que vol que es vegi que Espanya té els seus recursos per protegir-se. També crea empreses públiques i moltes que existeixen les nacionalitza, que s’havien de pagar amb diners públics, cosa que va provocar inflació.

Nacionalitza Renfe, la Compañia Telefónica Nacional de España. Els únics trens que hi havien i la única companyia telefònica era de l’estat.

Al 1941, es crea l’INI (Institut Nacional d’Industria)

Ja que Franco vol impulsar la indústria del país. A partir d’aquest institut, comença a crear empreses públiques que produïssin. La industria privada no tenia rendibilitat, ja que no hi havia capital. Franco sobretot potencia l’industria armamentística, la defensa militar. Impulsa la producció vehicles de transport, constricció naval, siderúrgia, etc.  El sector agrari també és intervingut per l’estat, que regula la producció, controla el comerç del producte agrícola i fixa els preus. Aquests preus tiraran a la baixa i el camperol decideix no produir. Baixa molt la productivitat.

La política autàrquica produeix estancament econòmic, el col·lapse del comerç exterior, el descens de la producció i el consum i la baixada del nivell de vida, que a Europa començava a pujar.  Amb això es produeix el fenomen del racionament, ja que hi ha una manca d’aliments. Això va dona lloc al mercat negre o estraperlo, on només compraven els que tenien diners, ja que el preu dels aliments era molt més car. Això fa que les condicions de vida siguin molt dures: la gent passava gana, els sous eren baixos, hi havia molta inflació...  Es produeix el barraquisme (barraques), ja que no hi ha habitatges. També es dona el fenomen del realquilado, on els llogaters del pis llogaven una part de l’habitatge a altres, i vivien dues famílies, per exemple, al mateix lloc. Malalties que s’havien eradicat tornen, ja que la salut de la població no era l’adequada. Per exemple, la còlera o el tifus. La taxa de mortalitat puja, apareix el raquitisme, nens malalts. El creixement vegetatiu baixa, l’esperança de vida en els homes a l’any 45 era de 47 i en les dones 53.