Autors i Corrents de la Literatura Valenciana del Segle XV
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,42 KB
Antoni Canals
Un dominic valencià, deixeble de Vicent Ferrer, que va exercir de capellà reial, de professor de teologia i d’inquisidor general. S’acosta als clàssics amb la intenció d’adquirir arguments per a la seua tasca apostòlica, i per provar que aquests autors tenien una sòlida doctrina moral i no eren incrèduls. Va traduir obres de Sèneca i de Valeri Màxim i va escriure Escala de contemplació, un tractat de vida contemplativa basat en l’ascesi, la mortificació i la reflexió sobre els ordes del cel i les dolçors del paradís.
L’Escola Satírica Valenciana
A València naix un corrent moralitzador, al capdavant del qual hi ha Jaume Roig i altres autors de procedència burgesa, que es caracteritza per:
- La misogínia
- L’anticleralisme
- La crítica de les imperfeccions socials
Això s'expressa per mitjà d’un registre molt pròxim a la llengua col·loquial del moment. És també una literatura burgesa perquè el sentit fonamental dels escrits és l’entreteniment intel·lectual.
Jaume Roig
Valencià del segle XV que exercí de metge. Fugint d’una epidèmia de pesta, Roig es refugià a Callosa d’en Sarrià, i allí escrigué el seu Espill o Llibre de les dones. Aquesta és la seua obra cabdal. Es tracta d’una llarga tirada de versos tetrasíl·labs, escrita amb la tècnica medieval de les noves rimades.
L’obra s’estructura en quatre llibres, a través dels quals el protagonista ens conta la seua vida, des que era un xiquet i va ser foragit de casa per sa mare fins a la seua mort en soledat. En tots els casos, la dona apareix com un cúmul de tots els defectes, com un ésser malèfic dedicat a fer la vida impossible al protagonista. L’Espill de Roig s’ha considerat un precedent de la picaresca castellana.
Jordi de Sant Jordi
Cavaller valencià. Els seus poemes són obra de joventut, sempre garbellant en la temàtica amorosa. El poema Presoner traspua una gran sinceritat; els seus Estramps són una composició de bella factura amb versos sense rima; en la Cançó d’opòsits trobem imitacions i influències tant de poetes occitans com de Petrarca.