Autors Llatins: Virgili, Ciceró i Horaci

Virgili: Vida i Obra

Virgili va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. Va estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teocrit, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C.

Poc després va començar la seva realització més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El 19 a. C. va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra sense els últims retocs, raó per la qual alguns versos resten a mitges. Per això, en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va impedir.

Ciceró: Orador i Polític Romà

Ciceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C. És considerat un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica i un dels que més esplendor ha donat a la llengua llatina. Va seguir amb èxit la seva carrera política, ja que des del principi anava ocupant les magistratures. Va fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l'exili, ja que havia dictat sentència sense concedir als inculpats el dret d'apel·lar al poble.

Obres de Ciceró

• Discursos:
  • De contingut jurídic pronunciats com a defensa de la seva acusació (Defensa del poeta Àrquias, Defensa de Miló).
  • Discursos polítics: Filípiques (Ciceró atacà Marc Antoni) i Catilinàries (obra més coneguda, discursos contra Catilina, implicat en la conjuració contra la República).
• Tractats de retòrica: dedicats a Brutus, aleshores amic de Cèsar.

Horaci: Poeta Romà

Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família humil. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filips. Després de la victòria d'August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més d'una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia, fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics, que no li interessaven, fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci

• Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que s'hi compari amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
• Epodes (Epodes): recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaçes fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille, un bucòlic cant a la vida retirada en el camp.
• Odes (Carmina): aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és, sens dubte, el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Aconseguit ja el suport de Mecenes i l'èxit literari, Horaci perd del tot la intenció satírica. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega, sobretot Safo, Alceu i Anacreont. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en un dels següents apartats: odes d'amor, filosòfiques, romanes.
• Epístoles (Epistulae): dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l'Epístola als Pisons o Art poètica.

A més, cal esmentar el Cant Secular (Carmen Saeculare), un himne encomanat per August per ser cantat públicament.

El més destacat d'Horaci, per damunt de qualsevol altre poeta llatí, és la seva perfecció tècnica, tant en la mètrica com en l'expressió, aconseguida gràcies a una acurada elaboració dels seus poemes. En canvi, li manca la passió d'un Catul o el sentiment d'un Virgili i amaga les seves emocions rere la ironia.