Avantatges MOSFET i Conversió Analògica-Digital (CAD)

Avantatges dels Transistors MOSFET

La principal aplicació dels MOSFET es troba en els circuits integrats (PMOS, NMOS i CMOS), a causa de diversos avantatges sobre els transistors bipolars:

• Consum en mode estàtic molt baix.
• Mida molt inferior al transistor bipolar (actualment de l'ordre de mitja micra).
• Gran capacitat d'integració gràcies a la seva mida reduïda.
• Funcionament per tensió: són controlats per voltatge, per la qual cosa tenen una impedància d'entrada molt alta. La intensitat que circula per la porta és de l'ordre dels nanoampers.
• Un circuit realitzat amb MOSFET no necessita resistències, amb l'estalvi de superfície que això comporta.
• La velocitat de commutació és molt alta, de l'ordre dels nanosegons.
• Cada cop es troben més en aplicacions en els convertidors d'alta freqüència i baixa potència.

Conversió Analògica-Digital (CAD)

El procés de conversió d'un senyal analògic a digital consta generalment dels següents passos:

1. Mostreig: El mostreig (en anglès, sampling) consisteix a prendre mostres periòdiques de l'amplitud d'ona. La velocitat amb què es pren aquesta mostra, és a dir, el nombre de mostres per segon, és el que es coneix com a freqüència de mostreig.
2. Retenció: Les mostres preses han de ser retingudes (en anglès, hold) per un circuit de retenció (hold), el temps suficient per permetre avaluar el seu nivell (quantificació). Des del punt de vista matemàtic, aquest procés no es contempla, ja que es tracta d'un recurs tècnic a causa de limitacions pràctiques i manca, per tant, de model matemàtic.
3. Quantificació: En el procés de quantificació es mesura el nivell de voltatge de cadascuna de les mostres. Consisteix a assignar un marge de valor d'un senyal analitzat a un únic nivell de sortida. Fins i tot en la seva versió ideal, afegeix com a resultat un senyal indesitjat al senyal d'entrada: el soroll de quantificació.
4. Codificació: La codificació consisteix a traduir els valors obtinguts durant la quantificació al codi binari. Cal tenir present que el codi binari és el més utilitzat, però també existeixen altres tipus de codis que són igualment utilitzats.

Durant el mostreig i la retenció, el senyal encara és analògic, ja que encara pot prendre qualsevol valor. No obstant això, a partir de la quantificació, quan el senyal ja pren valors finits, el senyal ja és digital.