Avantguarda: Moviment Cultural del Segle XX

L'avantguarda va ser una expressió cultural i intel·lectual de principis del segle XX que va protagonitzar reaccions contra l'ordre i la civilització del moment, posant en evidència la crisi dels esquemes culturals establerts. Els mètodes i els grups que els van dur a la pràctica van ser diversos: futurisme, cubisme, surrealisme, dadaisme... (els -ismes). Tots, però, van coincidir en la violació de la realitat a través de l'harmonia, el llenguatge, la melodia, les formes, els colors... i en la recerca constant de noves formes d'expressió.

Context Històric i Social

Diversos elements socials, econòmics i històrics van crear l'atmosfera propícia per a aquest tipus d'actitud cultural. El creixement industrial va enriquir les classes burgueses i va accentuar les tensions amb la classe obrera. L'eufòria tecnoeconòmica i la societat de consum van crear grans desigualtats socials que van culminar en l'organització de la classe obrera en moviments anarquistes, socialistes i comunistes. El trauma de la Primera Guerra Mundial i la fallida econòmica de 1929 als EUA van evidenciar una crisi de valors. La filosofia del progrés, la confiança en la tècnica i la ciència, i el pensament racionalista van trontollar.

Principals Moviments d'Avantguarda

• Futurisme

  Proclamava una ruptura total amb el passat i la tradició. S'exaltava el maquinisme, l'esport, la guerra, la lluita, l'aventura, el risc, les invencions tècniques, el culte al jo i a la joventut. La tècnica literària es caracteritzava per la destrucció de la sintaxi, la puntuació, les majúscules, l'ús de signes aritmètics, musicals... Sense cap tipus d'ordre, s'havia d'arribar als mots essencials a través de les paraules en llibertat. Marinetti és considerat el seu fundador i ideòleg.

• Cubisme

  Buscava despullar l'aparença de les coses de la seva realitat a través de mètodes científics. La part literària del moviment aplicava el collage a la literatura, l'ús de diferents lletres d'impremta, el cal·ligrama, la desaparició dels enllaços lògics de la frase... El seu màxim representant és Apollinaire.