Avantguardes artístiques del segle XX

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,5 KB

Fauvisme

1905. Primer moviment d'avantguarda, aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l'objecte representat. Té certs començaments del simbolisme, concepte de no imitació de la realitat, i del postimpressionisme, l'ús d'estampats gruixuts. André Derain.

Expressionisme

Referència de la filosofia de Nietzsche, Van Gogh i Edvard Munch. Reflecteix la crítica i cruel atmosfera sociopolítica de l'esclat de la Primera Guerra Mundial i de les seves conseqüències, incorpora trets de l'art negroafricà, predominen línies trencades i formes amb corba de caràcter agressiu i angoixat.

Cubisme

1907 amb Picasso, relacionat amb Paul Cézanne, incorporació de trets formals de les cultures primitives. Fragmentació geomètrica de l'espai i la configuració de la figura en plans interrelacionats.

Dues etapes:

  • Fase analítica, per l'ús de colors càlids i freds.
  • Fase sintètica, quan va aparèixer el collage.

Futurisme

Fundat per Filippo Marinetti el 1909. Trencar el passat i exaltar el poder de la tecnologia, la màquina i la modernitat, artistes busquen el moviment, simultaneisme era repetir les imatges de manera superposada i construir una mena de seqüència fílmica. Carlo Carrà.

Dadaisme

1916 a Zuric. Es defineix un moviment antiartístic, destinat a desprestigiar l'obra d'art tradicional i posar una proposta nihilista, il·lògica i absurda, és el reflex produït per la bogeria autodestructora de les societats humanes durant la Primera Guerra Mundial. Jean Arp.

Art abstracte

Són aquelles manifestacions plàstiques en què l'artista rebutja voluntàriament el concepte tradicional de l'art com a imitació de la realitat. Supera el simple reconeixement d'objectes i figures representades a través de l'harmonia de les línies i colors. Utilitza la lliure expressió, simplificació de les formes naturals i la construcció d'objectes a partir de formes bàsiques.

Surrealisme

1920, va recollir de la pintura metafísica les imatges produïdes pel son, l'automatisme, està relacionat amb la interpretació dels somnis i tècniques de psicoanàlisi. Frida Kahlo.

L'escola de París

Algunes figures que no pertanyen a cap tendència. Amedeo Modigliani. Tenen una força d'art primitiu africà, destaquen els nus femenins, mostrant el cànon de bellesa. Marc Chagall.

Entradas relacionadas: