Avantguardes Artístiques: Del Surrealisme a la Postmodernitat

Surrealisme (Primeres Avantguardes)

El Surrealisme sorgeix a la dècada del 1920 com a part de les primeres avantguardes. Recull elements de la pintura metafísica, com les imatges inquietants produïdes durant el son, i hi afegeix l'automatisme, un procés d'expressió lliure, ràpida i fluida. Es distingeixen dos corrents principals:

• Automatista: reprodueix un univers de símbols sorgits de l'inconscient i l'atzar (Joan Miró).
• Oníric: recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis (Salvador Dalí).

Modernisme (Arquitectura)

El Modernisme neix entre els segles XIX i XX, sent el primer estil unitari. Apareix a les ciutats amb un cert grau de desenvolupament industrial. Vol reflectir una societat moderna i activa, sent l'estil d'una burgesia rica que busca productes de qualitat. Les seves característiques principals són:

• Estil de difusió internacional.
• Voluntat de superar les formes artístiques tradicionals i dominar la tecnologia moderna.
• Igual importància del disseny d'objectes i de la decoració.
• Predomini de la línia ondulada.
• Superfícies corbes i decoració floral.
• Materials variats en un mateix edifici: pedra, maó, vidre, ceràmica.
• Falta de simetria i formes estranyes, trets de la imaginació.

Segones Avantguardes (1945-1970)

Després de la Segona Guerra Mundial, el món queda dividit en dos blocs: el comunista, dirigit per la URSS, i el capitalista, liderat pels EUA. Aquest període es coneix com la Guerra Freda. Nova York es converteix en la nova capital artística, concentrant molts artistes refugiats d'Europa o fugits del nazisme. Les característiques principals d'aquest període són: experimentació, heterogeneïtat i individualisme. S'experimenta amb nous materials, tècniques i formes. Sorgeixen diverses tendències com el Pop Art, l'Informalisme, l'Expressionisme Abstracte i l'Art Conceptual. A partir del 1970, les segones avantguardes es consideren finalitzades, i l'objectiu passa a ser la recuperació d'elements del passat.

Informalisme

L'Informalisme es caracteritza per la barreja de grans quantitats de pigment amb materials diversos (vidres, sorra...), per tal de donar relleu a l'obra. S'utilitzen tècniques com el collage, el grattage, el frottage i el dripping. Un representant destacat és Antoni Tàpies.

Expressionisme Abstracte

L'Expressionisme Abstracte comença el 1947, quan Jackson Pollock crea el seu primer dripping. S'allunya del llenguatge figuratiu. Franz Kline és un altre representant, caracteritzat per l'ús de grans pinzellades i una gran sobrietat cromàtica (blanc i negre).

Pop Art

El Pop Art subratlla el valor d'una societat consumista. Sorgeix com a reacció contra l'Expressionisme Abstracte. Té un fort component figuratiu, utilitzant imatges d'anuncis, revistes, famosos, etc. Les seves característiques són:

• Art urbà.
• Imatges conegudes per les masses.
• Llenguatge pla.

Andy Warhol és un dels principals exponents, introductor de l'obra seriada gràcies a la serigrafia (tècnica que permet reproduir fotografies en diverses mides sobre llenços i altres suports).

Postmodernitat

La Postmodernitat es caracteritza per transitar lliurement per l'art de qualsevol període passat, prenent els elements i les tècniques que més interessin a l'artista.