Les Avantguardes Artístiques: Moviments Clau i Autors

Primeres Avantguardes Artístiques

Fauvisme

Primera de les avantguardes. Creien que el color era l'ingredient essencial de la pintura, i que per tant es podia prescindir de la llum i la profunditat.

• Matisse
• Vlaminck
• Dérain
• Rouault

Cubisme

Moviment cerebral. Busca representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional. Significa el primer pas definitiu cap a l'abstracció, on les formes no estaven molt definides. Per fer-ho, prescindeixen de la perspectiva tradicional i dels colors (utilitzen grisos) i busquen la simultaneïtat dels punts de vista. Es representen formes populars, conegudes per l'espectador.

• Picasso
• Braque
• Léger
• Gris
• Blanchard
• Gargallo

Futurisme

Arranca amb la publicació del Primer Manifest Futurista (1909). És un moviment d'exaltació de la modernitat enfront del passat, de les innovacions mecàniques... Per a alguna gent, es considera proper a l'anarquisme. Parteix dels principis de simultaneïtat del cubisme, però els aplicava a la captació del moviment, el que donava un gran dinamisme.

• Balla
• Boccioni
• Carrà

Expressionisme

Reivindicava una estètica basada en l'espontaneïtat i l'emoció enfront de la racionalitat de les formes, amb figures i colors agressius. El moviment presenta una posició ètica davant del món d'una manera integrada, no aliena.

Grups Expressionistes

• Die Brücke: Kirchner i Emil Nolde
• Nova Objectivitat: Grosz, Kokoschka, Beckmann, Dix, Kollwitz, Barlach, Schiele

Abstracció Pictòrica

Separació de la temàtica i la forma. Kandinski va iniciar una recerca de la musicalitat dels colors i els moviments dels traços; els colors i les línies ens poden comunicar una impressió estètica com ho fa la música a través de les harmonies. L’abstracció va tenir una gran influència arreu: el lirisme de Klee, el neoplasticisme holandès (Mondrian, van Doesburg). Als EUA, Kandinski va influir en el constructivisme i en el suprematisme (Malevitx).

Dadà

Reflectir l’absurd del que ens envolta. Replantejament de “Què és l’art?”. Aquest nou moviment investiga sobre l’absurd del món i de l’art amb una visió absolutament nihilista i destructiva. En aquest corrent s’inscriuen els ready-made (Duchamp) i els merzbilders (Schwitters, Man Ray). Aquest moviment tindrà gran influència en les segones avantguardes.

Segones Avantguardes Artístiques

Arquitectura

Arquitectura Postmoderna

Enfrontada a l'arquitectura racionalista. Es crea una nova tendència que partia d’un cert eclecticisme, introduïa elements heterodoxos i formes diverses amb la finalitat de suggestionar. Destaca Venturi, que buscava reflectir la complexitat de l’arquitectura. Els historicismes jugaven amb elements d’altres èpoques i els combinaven amb una visió nova i sorprenent.

• Johnson
• Bofill

Arquitectura High Tech

Els nous mitjans tècnics arquitectònics i les infraestructures internes dels edificis van ser evidents en l’arquitectura.

• Renzo Piano
• Richard Rogers
• Calatrava
• Foster

Arquitectura Desconstructivista

Treballava el concepte escultòric de l’arquitectura. Gehry, Moneo i Meier representen un nou racionalisme dins d’aquesta tendència, amb línies clares i espais diàfans.

• Gehry
• Moneo
• Meier

Arts Plàstiques

Expressionisme Abstracte / Informalisme

És el mateix moviment però als EUA es diu expressionisme abstracte i a Europa informalisme.

EEUU (Expressionisme Abstracte)

Sobresurten els pintors gestuals:

• Jackson Pollock: creador de l'action painting i del dripping, tècnica basada en el degoteig i regalims de pintura. Estenia la tela a terra i a partir de traços i esquitxos creava un entramat de línies amb l’objectiu d’integrar-se a la pintura.
• De Kooning: tot i recórrer a traços molt gestuals, no va oblidar mai la figura humana angoixada.

Pintura cal·ligràfica:

• Tobey: fascinació per la cal·ligrafia xinesa, omplia quadres amb lletres sense sentit.

Pintura espacialista:

• Absència total de violència gestual, els colors s’anaven aplicant per capes que creaven transparències, la qual cosa donava un resultat de camps de color expressiu. Rothko, Newman.

Motherwell i Gottlieb es mantenen al marge d’aquests subgrups.

Europa (Informalisme)

L’informalisme rep influències de Miró i Klee amb l’utilització de l’assemblatge i el collage i l’ús dels colors restringits.

• Grup Paso (Madrid): Millares (treballava amb tela de sac), Saura (figuració gestual)
• Grup Dau al Set (Barcelona): Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Ponç

Abstracció Geomètrica

Els colors i les formes pures busquen l’expressivitat.

Op-Art (Art Òptic)

Pròxim a l'abstracció geomètrica, va evolucionar l’Op-Art (art òptic), que cercava la creació de moviment a partir dels efectes visuals produïts per l’ull humà en contrastar formes geomètriques i colors.

Neofiguració Pictòrica i Pop-Art

Grup de pintors que reivindiquen la figuració com a element definitori. La figuració esclata amb el Pop-Art. S’inspira en productes populars de consum de masses. Ho feien amb ironia. Es basaven en l’aparició del color d’una forma plana i amb pocs matisos. Utilitzaven tècniques de reproducció seriades per incidir en l’aspecte consumista de l'art.

• Warhol: utilitza la plantilla d’estampar samarretes per estampar els quadres.
• Lichtenstein: feia pintura amb punts perquè així era més barata i aconseguia els colors suplementaris amb trames de colors.

Hiperrealisme

La figura és l’element central. El domini tècnic, la precisió i l’il·lusionisme aconseguien fer dubtar l’espectador de si allò era pintura o fotografia.

L'Art Conceptual i Postmodernitat

L'Art Conceptual

Considera que el concepte per fer l’obra és més important que l’obra acabada. Posa en dubte “Què és l’art?”. Investiga sobre l’absurd del món i de l’art amb una visió absolutament nihilista i destructiva. Les seves obres s’exposen sovint en instal·lacions. Parteix de la idea que allò que ens emociona és el concepte que representa i que nosaltres podem percebre.

Conceptes i Manifestacions

• Land Art: reivindica el paisatge manipulable.
• Happenings i Performances: a través d’actuacions parateatrals, pretenien crear reaccions plàstiques a l’espectador.
• Body Art: el cos forma part de la creació artística.

Postmodernitat en Arts Plàstiques

En la Postmodernitat, es recupera la figuració i es recorre a la densitat matèrica i gestual.

Neoexpressionisme (Alemanya)

• Baselitz: pintava personatges cap per avall.
• Kiefer

Transavantguarda (Itàlia)

• Clemente
• Miquel Barceló

Art Marginal (EEUU)

Als EUA va aparèixer un art marginal molt vinculat a The Warhol Factory, que promovia els grafitis.

• Basquiat: artista marginat que va morir per sobredosi.
• Jeff Koons: reinterpretacions de l’art kitsch.

Escultura Postmoderna

Figuració

En l’àmbit de la figuració:

• Moore: simplifica la figura humana a partir de formes orgàniques i amb el ple i el buit.
• Giacometti: superfícies texturades, va estilitzar la figura fins al punt de deformar-la, recreava l’angoixa i la solitud.

Abstracció Escultòrica

En l’abstracció escultòrica:

• Calder: obra cinètica amb els seus mòbils que creaven espai a partir del moviment de formes geomètriques de colors plans.
• Oteiza i Chillida: busquen la relació entre el ple i el buit. No arriben al minimalisme perquè conserven les textures com les irregularitats dels materials.

Surrealisme

Per sobre de la realitat. André Breton publica el Manifeste du Surréalisme, molt influït pel dadaisme. El subconscient dirigeix l’elaboració d’una obra perquè pot veure més enllà d’una realitat palpable.

Abstracció Surrealista

• André Masson (automatisme pictòric): traços aleatoris sense mirar on es pinta.
• Alberto Sánchez: escultures de formes biomòrfiques.
• Joan Miró: símbols i signes personals.

Surrealisme Oníric

• Max Ernst: obsessions personals.
• Magritte: dubta allò que és evident.
• Dalí (mètode paranoiocrític): associa les paranoies a imatges que li arriben sobtadament a través de somnis o visions.

Altres Sensibilitats i Moviments

Muralistes Mexicans

Obres complexes de connotacions polítiques, amb exaltació d'obrers i indígenes.

• Rivera
• Orozco
• Siqueiros

Realisme Màgic

Caracteritzat per línies figuratives.

Art Déco

Nova tendència que es caracteritza per les ornamentacions geomètriques.

Racionalisme (Funcionalisme)

Tendència en contra de l'Art Déco. Adolf Loos considerava que l'ornamentació era un delicte i un malbaratament de diners i energies, i que l'arquitectura s'havia de preocupar per la distribució de les cambres i la lluminositat.

Arc Expressionista

No va tenir continuïtat. Defensava que les formes dels edificis havien de ser decoratives i alhora funcionals.

El Racionalisme a Europa

Absència de decoració, juga amb línies verticals i horitzontals, contrastos de materials, jocs volumètrics i distribució racional i funcional de l'edifici.

Bauhaus: escola de disseny en la qual s'intenta que l'arquitectura tingui una visió global i no una visió tècnica, dedicada a l'ensenyament de l'arquitectura i de totes les arts industrials en conjunt. Deia que un edifici ha d'estar ben pensat per la funció que ha de fer i ben distribuït i així abaratir els costos.

Professors i figures clau:

• Walter Gropius: va aplicar criteris d'absència de decoració.
• Mies van der Rohe: concebia que els contrastos de materials actuaven com a força expressiva.
• Vasili Kandinski (pintor).
• El gran teòric racionalista va ser Le Corbusier, que va crear el Modulor (la mida a partir de la qual s'han de construir els habitatges perquè siguin habitables i proporcionals a la seva funció). També va concebre el concepte de Casa Domino, que es fonamentava en plantes lliures només sostingudes entre pis i pis per pilotis (pilars prims).

El 1930 apareix la GATPAC i el GATEPAC que fomentaven la nova arquitectura, però quan arriba Franco acaba tot això.

Arquitectura Organicista (Lloyd Wright)

Lloyd Wright va iniciar un tipus de construcció organicista: trenca amb el racionalisme i intenta fer un tipus d'arquitectura més amable amb fusta, pedra vista...

Noucentisme

Després ve el Noucentisme.

Autors Destacats per Moviment

• Rococó: Cuvillés, Neuman, Fischer, Watteau, Boucher, Fragonard, Chardin, Greuze, Tiepolo, Canaletto, Hogarth.
• Neoclassicisme: Soufflot, Boullée, Ledoux, Canova.
• Romanticisme: Géricault, Delacroix, Friedrich.
• Realisme: Courbet, Millet, Daumier, Corot, Fortuny, Goya.
• Arquitectura Historicista: Viollet-le-Duc, Labrouste.
• Modernisme: Horta, Guimard, Domènech i Montaner, Gaudí, Puig i Cadafalch, Mackintosh.
• Impressionisme: Manet, Monet, Renoir, Degas, Cassatt, Pissarro, Sisley, Morisot.
• Puntillisme: Seurat, Signac.
• Postimpressionisme: Toulouse-Lautrec, Gauguin, Van Gogh.
• Simbolistes: Puvis de Chavannes, Moreau, Rousseau, Klimt, Casas, Rusiñol, Blay, Llimona.
• Racionalisme: Escola Bauhaus (Loos, Gropius, Mies van der Rohe), Le Corbusier, Rietveld, GATPAC, GATEPAC, Speer, Wright.
• Fauvisme: Matisse, Vlaminck, Dérain.
• Cubisme: Picasso, Braque, Léger, Juan Gris, Blanchard, Matrimoni Delaunay, Gargallo, Laurens, Carrà, Boccioni, Balla.
• Expressionisme: Grup Die Brücke (Kirchner i Nolde), Grup Der Blaue Reiter (Marc, Macke, Kandinski, Klee), Grup Nova Objectivitat (Grosz, Kokoschka, Dix, Heartfield, Barlach), Autors independents: Mondrian, Van Doesburg (Holanda), Schiele.
• Dadà: Duchamp, Schwitters, Man Ray.
• Arquitectura Postmoderna: Johnson, Bofill.
• Arquitectura High Tech: Piano, Rogers, Calatrava, Foster.
• Arquitectura Desconstructivista: Gehry, Moneo, Meier.
• Expressionisme Abstracte / Informalisme: EEUU: Pollock, De Kooning, Tobey, Rothko, Newman, Motherwell i Gottlieb. Europa: Hartung, Mathieu, Fontana, Dubuffet, Grup Paso (Millares, Saura), Grup Dau al Set (Brossa, Tàpies, Ponç).
• Op-Art: Vasarely, Riley, Alfaro.
• Minimalisme: Flavin, Judd, Serra.
• Pop-Art: Bacon, Balthus, Freud, Warhol, Lichtenstein, Rauschenberg, Wesselmann, Oldenburg, Hockney.
• Hiperrealisme: Eddy, López García, Hanson.
• Art Conceptual: Klein, Arman, Kosuth, Christo, Grup Fluxus (Nam June Paik), Manzoni, Beuys, Yoko Ono.
• Neoexpressionisme: Baselitz, Kiefer.
• Transavantguarda: Clemente, Barceló.
• Art Marginal: Basquiat, Koons.
• Escultura Postmoderna: Moore, Giacometti.
• Abstracció Escultòrica: Calder, Oteiza, Chillida.