Avantguardes Artístiques: Ruptura i Innovació al Segle XX

L'Art i la Seva Evolució

L'art és el procés o producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se en camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura, la pintura i l'arquitectura. L'estètica estudia la manera com el raonament humà interpreta els estímuls sensorials que rep del món circumdant. En el seu origen, l'art tenia una funció ritual, però avui dia és un component estètic que expressa judicis de valor fonamentats en criteris de perfecció i bellesa. Hi intervé la motivació i el desenvolupament tècnic. L'artista és qui realitza obres d'art. La creativitat s'associa a la imaginació i al pensament divergent, on intervenen la intuïció i la memòria. Els elements que podem trobar en qualsevol humà són: originalitat, estètica, imaginació i fantasia. Les facultats expressives de l'individu són el llenguatge gestual, sonor i visual.

Les Avantguardes Artístiques del Segle XX

Les avantguardes són el conjunt de tendències artístiques i literàries que van sorgir al primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia, amb voluntat de ruptura dels models artístics establerts i amb un esperit de protesta o subversió de l'ordre establert. L'art del segle XX es caracteritza per múltiples moviments artístics que es denominen ismes. Aquests moviments van suposar una ruptura respecte al segle anterior, iniciada a finals del segle XIX amb l'obra Esmorzar a l'herba (1863), que presentava taques plenes de color i una pinzellada més lliure, donant pas a la llibertat de creació.

Moviments Avantguardistes

Entre els moviments més innovadors, que valoren el subjectivisme, trobem el fauvisme, l'expressionisme i el cubisme. El dadaisme i el surrealisme intenten trencar l'status burgès. També destaquen el neoplasticisme i l'orfisme.

Indicatius de les Avantguardes

• Idea de petit grup separat de la resta.
• Actitud combativa.
• Criteri de valoració basat en la novetat.
• Concepte d'originalitat.
• Idea de progrés.
• Defensa del progrés tècnic i el canvi de valors morals.
• L'aspecte econòmic.
• Trencar amb el passat: ruptura.

Evolució en la Pintura i l'Escultura

Pintura: Es caracteritza per la superposició, les transparències, la pèrdua de la còpia de la realitat exterior, l'ús de noves tècniques, la confusió de gèneres (no es distingeix clarament si és pintura o escultura), la connexió amb activitats científiques i la subjectivitat. Es trenquen les barreres entre l'art i la vida.

Escultura: S'utilitzen diversos materials i l'assemblatge, que combina objectes no artístics.

El Mercat de l'Art: Marxants, Galeries i Museus

El marxant és un nou tipus de col·leccionista que es refugia en la classe burgesa. Aquest es planteja l'adquisició d'obres pel seu valor econòmic. Paul Durand-Ruel, protector dels impressionistes, va organitzar exposicions individuals i col·lectives a la seva galeria, va crear revistes especialitzades i va adquirir obres a canvi de diners. Altres marxants importants van ser Ambroise Vollard i Daniel Kahnweiler. La galeria és una institució dedicada a la venda d'obres d'art. El museu d'art contemporani és una organització de consagració oficial dels valors artístics més prestigiosos de l'actualitat. Els salons, al segle XVI, eren exposicions anuals on s'obtenien medalles. A partir del Saló dels Refusats, per primera vegada no hi ha premis, i es converteix en una plataforma per a moviments i artistes d'avantguarda. El crític d'art fa arribar, dóna a conèixer i fa entendre l'art al gran públic, i és necessari per a la promoció dels artistes.