Avantguardes a Catalunya: futurisme i surrealisme (1915–1936)

Avantguardes a Catalunya (1915–1936)

Les avantguardes a Catalunya: de 1915–1924, Joan Salvat-Papasseit va ser un dels autors més importants i va experimentar amb models futuristes. De 1925–1936 domina el moviment surrealista, que va tenir dos nuclis: d'una banda, el grup de Sabadell (Joan Oliver), que mostra rebel·lia a través de la sàtira i l'humor; i de l'altra, figures com Salvador Dalí i J. V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924)

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924) va ser un escriptor autodidacte. Va publicar la revista Un Enemic del Poble, on hi havia poemes-manifest en què atacava els valors de la societat burgesa i es posicionava a favor de l'avantguarda. Inicialment practicava la poesia futurista i, més tard, va derivar cap a una poesia basada en la realitat quotidiana. El seu llibre El poema de la rosa als llavis (1923) explica els diferents estadis de la relació amorosa.

J. V. Foix (1893–1987)

J. V. Foix (1893–1987) va ser fonamentalment un investigador en poesia. La influència de les avantguardes va fer que evolucionés cap a una poesia amb forma clàssica però oberta a propostes com la passió per la joventut, la màquina i el risc (futurisme) o la barreja de realitat i somni (surrealisme). Les proses poètiques del Diari 1918 són visions d'un univers de ficció ple de canvis violents i d'un entorn sovint hostil.

Moviments avantguardistes europeus

Futurisme (1909–1920): ruptura total amb el passat; exaltava la guerra, la lluita, la velocitat, el dinamisme, la tecnologia, l'aventura i el risc. Defensa la destrucció de la sintaxi, la supressió dels signes de puntuació i els mots en llibertat.

Surrealisme (1914–1940)

Surrealisme: influenciat sobretot per la psicoanàlisi de Sigmund Freud, defensava els somnis i l'escriptura automàtica com a formes de coneixement i d'expressió de la realitat amagada en l'inconscient.

Exemples i lèxic avantguardista

A continuació es conserven termes i combinacions amb intenció avantguardista o surrealista, corregint l'ortografia i la puntuació per facilitar la lectura:

• Obstús — sense agudesa intelectual; expeditiu — 'salconduit', permís per entrar i sortir; gandula, cadira de platja — estrafolari, original.
• Trasbalsar, commoure — xaria, llei islàmica; 'fer tenitnes', caminar insegur — esglai, espant; versemblant, creïble.

Text surrealista: no té lògica; és com un somni o un malson. Hi ha elements que existeixen però que no trobaries junts en la realitat quotidiana.

Text futurista: absència de signes de puntuació; mots en llibertat (diferents tipus de lletra, escrits sense seguir un ordre habitual), barreja de números i lletres, caligrama; no respectava la sintaxi; viatge amb tramvia (tecnologia, velocitat).

Polisèmia: cargol (animal), cargol d'encargolar — estan relacionats. Homonímia: sol de solitud, sol d'astre.

Aquest text pretén corregir l'ortografia i la gramàtica mantenint el contingut original i ressaltant els trets principals de les avantguardes catalanes per millorar-ne la llegibilitat i l'optimització SEO.