Les Avantguardes del Segle XX: Futurisme i Surrealisme a Catalunya

Les Avantguardes del Segle XX: Origen i Característiques

L'avantguardisme sorgeix arreu d'Europa durant la segona dècada del segle XX. Es basava en una nova concepció de l'art que es caracteritzava per la ruptura total amb qualsevol normativa o model artístic, tot i que era especialment característic de la poesia. Els corrents més importants d'aquest moviment són el futurisme de Marinetti (amb el representant català Joan Salvat-Papasseit) i el surrealisme de Breton (amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Pere Quart).

El Futurisme: Velocitat, Maquinisme i Ruptura

Amb el manifest de Marinetti, neix el futurisme, un corrent basat en la violència bèl·lica, el maquinisme i la virilitat. Les seves propostes literàries es basaven en:

• La destrucció de la sintaxi, la morfologia i la puntuació.
• L'eliminació dels adjectius i adverbis per eliminar el subjectivisme.
• La recerca d'una gran diferència entre el terme real i l'imaginari d'una imatge, fent referència a la vida moderna, l'esport, la velocitat, la violència i el materialisme.
• La destrucció de la mètrica i dels ordres clàssics.
• La introducció d'elements sensitius.

El representant català més important fou Joan Salvat-Papasseit. Dins la seva obra futurista, cal destacar Poemes en ones hertzianes i L'irradiador del port i les gavines. A la resta de la seva obra, les influències avantguardistes disminuiran per donar pas a elements de caire tradicional i a una poesia lírica, formada per títols com Les conspiracions o El poema de la rosa als llavis, una història amorosa explicada en un llarg poema narratiu dividit en fragments de diverses fórmules mètriques.

El Surrealisme: Subconscient, Somnis i Llibertat

Amb el manifest d'André Breton, neix el surrealisme, basat en la teoria psicoanalítica de Freud. Les seves propostes es basaven en:

• La recerca d'una realitat més autèntica, la del subconscient, que cal poetitzar.
• L'alliberament del llenguatge dels esquemes lògics, ja que limiten la llibertat humana més íntima.
• L'explotació dels estats d'inconsciència, com el somni i l'embriaguesa, per tal d'aconseguir un discurs lliure de tota mena de lligams amb el món conscient i que treiés dels fons de la ment la realitat més amagada.

El resultat és un tipus de literatura plena de metàfores inèdites que evoquen el món dels somnis. El representant més característic d'aquest corrent artístic és, juntament amb J.V. Foix, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest autor inaugura un nou cicle en la poesia mallorquina contemporània, ja que es preocupa de mesclar la literatura balear amb la de la península. Presenta una gran diversitat d'estils i de models, i un llenguatge net i precís. En aquesta poesia es barregen records d'infantesa i al·lusions concretes a Palma, encara que també hi trobem una interpretació emocionada del paisatge. La seva petita obra poètica està formada per tres opuscles: Nou poemes, Quadern de Sonets i Imitació del foc.