Avantguardes Literàries del Segle XX: Apollinaire, Dadaisme i Surrealisme
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,86 KB
Guillaume Apollinaire: "Zona" i els Cal·ligrames
El poema "Zona" i la nova estètica
Apollinaire fou reconegut com a gran poeta a partir de la publicació d'Alcohols, que s'inicia amb el poema Zone (Zona). Aquest poema inaugura una nova estètica de superposició d'imatges, a l'estil del collage, sense lògica interna ni relació directa entre els elements, suggerint una atmosfera.
Què són els Cal·ligrames?
Després d'Alcohols, Apollinaire va compondre els Calligrammes (Poemes de la paix et de la guerre) (1913-1916). Aquests poemes, probablement per influència de Marinetti, imiten, en la disposició tipogràfica o en els manuscrits, les formes al·ludides en els versos.
Tant Alcohols com Calligrammes van modificar la situació de la poesia francesa i la van obrir definitivament a l'avantguarda.
Dadaisme: Orígens, Filosofia i Actuacions
Orígens del moviment Dada
Els seus orígens tenen lloc a Zuric, l'1 de febrer de 1916, quan Hugo Ball, acompanyat de la cantant berlinesa de cabaret, Emmy Hennings, va inaugurar el Cabaret Voltaire amb la intenció de mostrar els ideals de cultura i art com a programa de varietats.
La protesta poètica i plàstica va comptar aviat amb altres col·laboradors, entre els quals destaca el poeta romanès Tristan Tzara (1896-1963), que més tard va escriure tota la seva obra en francès. El nom de Dada prové de la capçalera de la revista fundada el 1917 per Tzara i, en principi, no té cap significat concret.
Actuacions i característiques dadaistes
Els dadaistes organitzaven happenings on realitzaven diverses accions:
- Recitaven poemes fonètics abstractes, de vegades més d'un poema simultàniament.
- Remarcaven l'aspecte sorollós com a provocació.
- Eren acompanyats per l'Orquestra Voltaire, que solia tocar instruments de percussió.
- Els recitadors es vestien amb màscares i formes pintades.
- L'escenari es completava amb objectes d'antiart.
L'Expressionisme: Definició i Context
Què és l'Expressionisme?
L'Expressionisme és el moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l'àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933. Com a escola, representa la consciència més evident d'un estat col·lectiu d'inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que se succeïen al país.
Té lligams amb el Barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació de l'Sturm und Drang.
Ideologia i expressió artística
Ideològicament, representa la voluntat de l'artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d'idees abstractes que, un cop expressades, expliquen l'univers, prescindint conscientment de l'anàlisi dels fets reals.
El nom donat a l'escola indica l'esperit que s'expressa en la deformació de figures i ambients per a manifestar la seva tensió i el seu dinamisme interiors. Aquesta expressió busca:
- Comunicar una crítica cruel i pessimista sobre la societat.
- Fer un elogi de la follia, la mort i la desesperació.
El Surrealisme: Orígens, Mètodes i Representants Clau
Definició i naixement del moviment
El Surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres i, molt possiblement, el més influent de tots. Va ser creat el 1924 per André Breton.
Influït per Apollinaire, Breton explorava les possibilitats expressives de les frases sorgides de la ment en estat d'entreson (aquell estadi intermedi entre despert i adormit), a través de les quals pretenia trobar el valor d'oracle dels mots.
L'escriptura automàtica
El mètode surrealista més típic és l'anomenat escriptura automàtica.
Representants destacats i la seva evolució
Saint-John Perse
La seva poesia s'allunya dels experiments de l'inconscient i de l'escriptura automàtica de Breton. Explora la seva capacitat mitificadora, que transforma allò que és real en llegenda, a partir dels records infantils. El poeta reuneix, dins la unitat del seu llenguatge d'imatges i de ritmes, l'irreductible secret de la seva aventura interior.
Louis Aragon (1897-1982)
És autor de més de trenta volums de versos i uns cinquanta de prosa. L'evolució de la seva obra va des del surrealisme fins al realisme socialista. La seva narrativa inicial tenia molt de realista i la poesia sempre conserva tons que recorden Apollinaire, al costat de composicions militants i de combat.
Paul Éluard (1895-1952)
És el poeta més líric entre els surrealistes. La seva poesia conté tonalitats tradicionals i un fort compromís polític comunista.