Les Avantguardes i la Poesia Catalana Contemporània: Guia

Les Avantguardes

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris que tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició i les actituds provocadores, tant des del punt de vista estètic com personal o vital.

L'Avantguarda Catalana

L'avantguarda catalana presenta una singularitat respecte al conjunt d'Europa, perquè els avantguardistes catalans matisaren el trencament amb la tradició, conscients de la importància dels esforços normativitzadors i normalitzadors duts a terme des de la Renaixença ençà, i perquè s'hi comprometeren.

Característiques Generals

Cubisme

Es caracteritza per la descomposició geomètrica de la realitat. Potencia l'ús del collage i el salt de falla.

Futurisme

Defensa la destrucció de la sintaxi i les paraules en llibertat, i rebutja l'estètica romàntica i el simbolisme.

Dadaisme

Promou l'espontaneïtat i l'atzar a l'hora d'expressar-se; inventaren l'escriptura automàtica.

Surrealisme

Es basa en l'exploració dels somnis i del subconscient humà.

Temàtica Avantguardista

Maquinisme

El futurisme incorpora a la literatura temes de la vida industrial, especialment l'exaltació de les màquines, els objectes fabricats en sèrie i les noves tecnologies.

Bel·licisme

Potencia la figura de l'heroi poeta, que reflecteix l'inconformisme, la lluita i l'aventura.

Esports

Atracció per la competició esportiva, vista com una lluita.

Subconscient

El món dels somnis esdevé un camp temàtic nou i inesgotable per a l'experimentació literària. La seva incorporació comporta la valoració del vitalisme irracionalista, l'absurd, l'atzar...

Tècniques Avantguardistes

Collage

Consisteix a incorporar al text elements diversos (retalls de diari, fotografies, etc.) com si hi fossin enganxats.

Cal·ligrama

Composició poètica en què la disposició dels versos expressa plàsticament el tema tractat.

Salt de falla

Disposició dels versos formant esglaons.

Paraules en llibertat

Tècnica futurista que situa paraules en el text en posicions inusuals, sense formar oracions completes.

Espais en blanc i supressió de la puntuació

Tècniques futuristes; els espais en blanc introdueixen el silenci com a element expressiu, sovint acompanyats de la supressió parcial dels signes de puntuació.

Autors Clau de l'Avantguarda

Joan Salvat-Papasseit

Poeta que adopta un posat valent, altiu i sincer, encarnant la figura de l'heroi poeta avantguardista.

Poesia Catalana Contemporània

Miquel Martí i Pol

És el poeta més popular i llegit de la literatura catalana contemporània. La seva poesia és una síntesi de realitat i lirisme. En la seva evolució cap a una poesia més intimista tingué un paper important la greu malaltia que patí.

Temes Principals (Martí i Pol)

La seva poesia és rica en temes. És una poesia de continguts vitals; té com a tema principal la vida mateixa, tant en la dimensió social i col·lectiva com en la íntima i privada.

Gabriel Ferrater

La seva poesia es pot definir com l'expressió de l'experiència moral de la realitat.

Trets Característics (Ferrater)

Marc realista: Presència de situacions de la realitat quotidiana lligades a les experiències de l'autor.

Temes Principals (Ferrater)

L'amor i el pas del temps.

Estil (Ferrater)

Llenguatge directe; recorre a la ironia i a les imatges visuals.

Poesia de l'Experiència (Anys 60-70)

Entre els anys 60 i 70 es donà a conèixer un grup de poetes l'obra dels quals s'emmarca dins la tradició poètica inaugurada per Gabriel Ferrater.

Característiques

• Domini de l'ofici del poeta: El poeta domina l'art de compondre versos, la retòrica i l'instrument bàsic de la poesia: la llengua.
• Fixació de la pròpia experiència: La poesia és un mitjà per fixar la pròpia experiència, un espai per lluitar contra el pas del temps i trobar una bellesa més permanent, la bellesa estètica del poema.
• Reflexió moral i acceptació serena de la vida: El poema es converteix en una reflexió moral sobre els moments importants de la vida.
• To i llenguatge realistes: To realista, tant per les imatges i els referents que hi apareixen com pel llenguatge que s'hi empra.