L'Avantguardisme Català: Moviments, Autors i Joan Salvat-Papasseit

L'Avantguardisme: Revolta i Noves Expressions Artístiques

Al segle XX, marcat per les dues grans guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945), es va produir un gran esclat de moviments artístics coneguts com a avantguardes. Aquests moviments compartien un desig comú de revolta i defensaven una ruptura radical amb els valors culturals vigents fins aleshores.

La Recerca de Noves Formes d'Expressió

El terme avantguardisme s'aplica per definir l'esperit de ruptura i d'experimentació en el món artístic durant la primera meitat del segle XX. Una de les característiques principals de l'avantguardisme és l'eliminació de les fronteres tradicionals. Moviments com el Cubisme, el Futurisme i el Surrealisme van transformar el panorama artístic, constituint l'etapa amb els canvis més intensos i radicals que s'han produït mai en la història de l'art.

El Cubisme

Iniciat cap al 1913 de la mà del poeta francès Guillaume Apollinaire, el Cubisme en pintura buscava representar l'estructura interna de les coses seguint mètodes científics, resultant en obres amb formes geomètriques. La poesia cubista, per la seva banda, disposava els versos d'una manera totalment lliure, suprimint els signes de puntuació. El cal·ligrama, que combina literatura i dibuix, és la forma més característica de la poesia cubista.

El Futurisme

Aparegut el 1909 amb Marinetti, el Futurisme va exaltar l'esperit de la vida moderna, incloent la guerra i el perill. Va convertir la màquina i la velocitat (l'avió, l'automòbil) en els símbols de la civilització tecnològica emergent. En la poesia, proposava suprimir els adjectius i deixar les paraules en llibertat.

El Surrealisme

A França, el 1924, amb André Breton, el Surrealisme, influït per la psicoanàlisi, intentava captar el món dels somnis i del subconscient. Les obres surrealistes presenten imatges il·lògiques, descriuen objectes amb transformacions estranyes i introdueixen la narració de somnis i al·lucinacions. Al moviment surrealista aviat s'hi van adherir pintors com Joan Miró i Salvador Dalí.

L'Avantguardisme en la Literatura Catalana

Els escriptors catalans que es van adherir a l'aventura de les avantguardes ho van fer de manera individual i moderna. En una primera etapa, van seguir les propostes del Cubisme i el Futurisme. Josep M. Junoy va introduir aquests moviments al nostre país, i Joan Salvat-Papasseit va ser l'escriptor més destacat.

En una segona etapa, la influència del Surrealisme es va deixar sentir amb força sobre un grup d'artistes aplegats a l'entorn de la revista L'Amic de les Arts, amb figures com el poeta J.V. Foix i el pintor Salvador Dalí.

Joan Salvat-Papasseit: El Desig de la Revolta

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Un dels moments més difícils de la seva vida va ser quan es va veure obligat a treballar de vigilant de nit al port. Les amargues experiències viscudes al port i els records del seu pare van ser idealitzats pel poeta amb un entusiasme vital i un optimisme corprenedors.

Quan Salvat tenia vint-i-sis anys, va dirigir una llibreria, fet que li va permetre descobrir els moviments d'avantguarda. Sota la influència del Cubisme i, sobretot, del Futurisme, va publicar manifestos. La influència del Futurisme el va portar a exaltar la lluita, l'heroisme i la velocitat, però l'atracció per la figura de Maragall va donar un sentit moral al seu esperit inconformista, ja que era partidari de la sinceritat, la dignitat i la llibertat.

Amb el pas del temps, la poesia de Salvat es va tornar més íntima i personal. El mateix any que va patir la primera crisi d'una malaltia que al cap de poc acabaria amb la seva vida —la tuberculosi—, va ser capaç de produir una de les seves millors obres líriques: El poema de la rosa als llavis (1923). Va morir el 1924, amb només 30 anys.

Veu Mitjana-Passiva (Gramàtica Grega)

Aquesta secció presenta les conjugacions bàsiques de la veu mitjana-passiva en grec antic.

• Present M-P: omai ei etai omesa esse ovta (sóc deslligat / em deslligo)
• Imperfet M-P: e+ raís+ omnv ou eto omesa esse ovto (era deslligat / em deslligava)
• Futur Mitjà: s+omai ei etai omesa esse ovtai (em deslligaré)
• Aorist Mitjà: e+raíz+ s+ amnv w ato ameisa asse avto (em vaig deslligar)

Infinitius

• Infinitiu Present M-P: Essai (ser deslligat / deslligar-me)
• Infinitiu Futur M: sessai (haver de deslligar-me)
• Infinitiu Aorist M: sassai (haver-me deslligat)

Participis

• Participi Present M-P: Omenos –n-ov (deslligat / deslligant-me)
• Participi Futur M: somevos-n-ov (havent-me de deslligar)
• Participi Aorist M: samevos-n-ov (havent-me deslligat)