L'Avantguardisme a Catalunya: Poetes i Moviments Clau

L'Avantguardisme: Ruptura i Experimentació

L'avantguardisme cercava noves formes d'expressió, nous camins artístics i culturals. El terme prové del concepte militar del "soldat d'avantguarda", que se situa en una posició avançada. Així, l'avantguardisme es defineix per la ruptura i l'experimentació en el món de l'art, donant nom als diversos moviments avantguardistes. Una característica clau és l'eliminació del tradicionalisme entre la pintura, la literatura i els gèneres artístics. Moviments com el cubisme, el futurisme i el surrealisme van canviar el panorama artístic del segle XX.

El Cubisme

Moviment pictòric iniciat el 1907, va arribar a la literatura el 1913 de la mà del poeta francès Guillaume Apollinaire. La pintura cubista se centra en l'estructura interna de les coses, seguint mètodes gairebé científics; les figures humanes i els objectes són formes reconstruïdes mentalment per l'espectador. La poesia cubista, per la seva banda, barreja imatges amb versos lliures. El cal·ligrama, que combina literatura i dibuix, és la manifestació més característica de la poesia cubista.

El Futurisme

Nascut el 1909 amb el Manifest Futurista de l'italià Filippo Tommaso Marinetti, el futurisme proposava un art i una cultura que trenquessin amb el passat. Exaltava la vida moderna i els seus símbols de civilització, com la màquina i la velocitat. En la literatura, es va centrar en la poesia, advocant per les "paraules en llibertat", la supressió dels adjectius i dels nexes sintàctics. Per als futuristes, això implicava trencar els versos en forma d'esglaons i separar les paraules, com si flotessin en el poema.

El Surrealisme

Es va donar a conèixer a França, impulsat per André Breton. Influït per la psicoanàlisi (que tracta problemes emocionals i mentals, records d'infantesa i somnis), el surrealisme intentava captar el món dels somnis i del subconscient, considerat més autèntic que el món real. Per a això, utilitzaven l'escriptura automàtica, permetent que el subconscient es manifestés directament, sense el control de la raó ni de les idees i valors tradicionals. A causa d'aquesta actitud, les obres surrealistes presenten imatges il·lògiques, amb objectes que pateixen transformacions estranyes, pròpies dels somnis i les al·lucinacions. En aquest corrent destaquen artistes com Joan Miró i Salvador Dalí. En la literatura catalana, J.V. Foix va desenvolupar una tècnica expressiva que el va portar a la creació d'un món poètic propi, semblant a un somni.

L'Avantguardisme a Catalunya

A Catalunya, l'avantguardisme va seguir principalment les propostes del cubisme i el futurisme. Josep Maria Junoy fou l'introductor d'ambdós moviments, i Joan Salvat-Papasseit, l'escriptor més destacat d'aquesta primera etapa. La influència del surrealisme, posteriorment, va marcar profundament l'obra poètica de J.V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Escriptor autodidacte, Joan Salvat-Papasseit va entrar en contacte amb les avantguardes el 1917. Aquell any va aparèixer la revista L'Enemic del Poble, on Salvat va publicar uns aforismes titulats Mots propis i el poema-manifest Columna vertebral: sageta de foc, en què atacava els valors de la societat burgesa. El 1919 va publicar Poemes en ondes hertzianes, una obra de clara influència futurista; fou també l'any en què se li va començar a manifestar la tuberculosi. El seu llibre més conegut, El poema de la rosa als llavis (1923), explica els diferents estadis de la seva relació amorosa. La seva poesia va evolucionar des d'una posició formal més o menys futurista cap a un vitalisme centrat en l'experiència quotidiana, la poesia popular i la cançó. La seva obra exalta la lluita, l'heroisme, la llibertat, la sinceritat, la vida i, sobretot, l'amor.

La Poesia Catalana de Postguerra

Després de la Guerra Civil, la poesia catalana va viure un període complex, marcat per la repressió i la necessitat de reconstrucció cultural.

Salvador Espriu (1913-1985)

Un dels grans referents de la postguerra. A la seva obra Sefarad, Espriu evoca una convivència pacífica entre cultures, llengües i religions en un passat mític de la península Ibèrica, anterior al concepte d'Espanya entès com a nació única, catòlica i castellana. Altres obres poètiques seves de gran importància són Cementiri de Sinera i La pell de brau.

Pere Quart (Joan Oliver, 1899-1986)

Joan Oliver, conegut pel pseudònim de Pere Quart, utilitza la ironia, la sàtira i la paròdia per criticar la societat i la classe burgesa. La seva obra més important inclou títols com Bestiari (1937), un recull de poemes molt original que presenta diverses bèsties amb un to irònic, i Vacances pagades. Els poemes que va escriure durant l'exili reflecteixen el dolor, la tristesa i l'enyorança del poeta.

El Realisme a la Poesia Catalana

El realisme en la poesia catalana es va caracteritzar per abordar la realitat social i denunciar les injustícies. El realisme històric, en particular, es va manifestar com una poesia de caràcter moral i cívic. Destaquen poetes com Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Considerat un dels poetes catalans més populars del segle XX, Miquel Martí i Pol va estar sempre molt vinculat al seu país i a la seva classe social. Va treballar durant quaranta anys en una fàbrica, i d'aquesta experiència neixen poemes com els recollits a El poble i La fàbrica, llibres on descriu la realitat amb un llenguatge directe i accessible per a tothom. La seva poesia expressa amb senzillesa els temes més importants de la vida: la malaltia i la mort, les ganes de viure, i la reflexió crítica sobre la situació social i política del país.