Avantguardisme, Poesia Catalana i Estructura del Text Teatral

L'Avantguardisme al Primer Terç del Segle XX

Durant el primer terç del segle XX, una sèrie d’avenços tecnològics va alimentar els principals ismes de l’avantguardisme (cubisme, surrealisme, futurisme, dadaisme). Els avantguardistes eren innovadors i moderns, trencant amb les tècniques tradicionals i acostumant a fer barreges artístiques.

Característiques de l'Avantguardisme

• Temes nous i llibertat creativa.
• Trencament de les barreres entre les arts i els diferents gèneres literaris.
• Esperit revolucionari.
• Trencament dels cànons estètics tradicionals.

Principals Ismes

Cubisme

Autor: Guillaume Apollinaire. Art de compondre i descompondre la realitat. L’artista pretenia reflectir la realitat. Com a tècnica poètica, utilitzaven el cal·ligrama.

Futurisme

Impulsor: Filippo Tommaso Marinetti. Volia trencar amb el passat i mirar cap al futur i la modernitat. Els futuristes admiren la novetat i el progrés. Abolien els signes de puntuació.

Dadaisme

Impulsor: Tristan Tzara. Es potencia l’absurd com a reacció de ràbia provocada per la crisi de la Segona Guerra Mundial. Defensen l’espontaneïtat, estan en contra del bon gust i són trencadors amb els convencionalismes.

Surrealisme

Impulsor: André Breton. Molt lligat al món dels somnis, influeix molt en la literatura posterior. Es caracteritza per l’Escriptura Automàtica. És una síntesi dels avantguardismes anteriors i insisteix en el coneixement. Un dels autors més representatius és Salvador Dalí.

Poetes Avantguardistes Catalans

• Joan Salvat-Papasseit: L’irradiador del port i les gavines, El poema de la rosa als llavis, Ossa Menor.
• J.V. Foix: Sol i de dol, KRTU.
• J.M. Junoy: Poemes i cal·ligrames.
• Salvador Espriu: Creà un univers poètic anomenat Sinera (Arenys), ple de referències mitològiques.

Temes de l'Obra de Salvador Espriu

Els temes principals són el pas del temps, la mort, la persecució política i la nostàlgia.

Context Social i Poesia de Postguerra

El context sociopolític va condicionar profundament la literatura. La poesia de la postguerra no es pot escapar de les marques deixades per la Guerra Civil. Hi va haver una clara censura del català, i les publicacions havien de ser amagades.

L'autor (referint-se a Espriu) crea un mite que simbolitza el paradís personal perdut com a conseqüència de la guerra. També va escriure narrativa (Laia, Ariadna: el laberint grotesc), poesia (Mrs. Death, La pell de brau) i teatre (Antígona).

El Text Teatral i la Representació Dramàtica

El teatre consisteix en la representació d’uns esdeveniments protagonitzats per uns personatges en un lloc i un temps concrets, davant d’un públic. Està adreçat a un ampli nombre de receptors (els quals hi són presents) i utilitza signes lingüístics.

Nivells Textuals i Formes de Diàleg

El text teatral presenta dos nivells textuals:

• El que enuncien els personatges.
• El de les acotacions.

El text es representa en forma de diàleg. Trobem diversos tipus de text dialogat:

• Col·loqui
• Soliloqui
• Monòleg
• L’apart
• L’apel·lació

Les Acotacions

Les acotacions són observacions i precisions sobre la trama. Es poden dividir en:

• Les de la trama.
• Les dels aspectes tècnics.
• Les de l’actitud que ha de mostrar el personatge.

Funcions del Diàleg (Absència de Narrador)

En les obres dramàtiques no hi ha narrador. Aquesta absència fa que el diàleg adquireixi diverses funcions:

Dramàtica

El diàleg és una forma d’acció entre els personatges.

Caracteritzadora

El diàleg és un recurs per presentar un personatge a través dels altres.

Diegètica

El diàleg ofereix informació al públic sobre la part de la trama que transcorre fora de l’escena.

Ideològica

El diàleg està al servei de la transmissió d’idees o valors.

Poètica

Els personatges utilitzen el vers.

Estructura del Text Teatral

La trama s’estructura en unitats narratives anomenades escenes, les quals configuren unitats majors. Les escenes se subdivideixen en quadres.

A partir del segle XX, l’estructura es va generalitzar en tres actes, que corresponen a l’estructura interna clàssica:

1. Introducció
2. Nus
3. Desenllaç

El pas d’una escena a una altra va marcat per les sortides d’algun personatge o per qualsevol fet que modifiqui la situació inicial.

Elements Fonamentals del Text

En un text teatral trobem tres unitats essencials: acció, temps i lloc.

Tipologies de Personatges

Els personatges es poden classificar segons diversos criteris:

• Segons la presentació:
  • Explícites o implícites: Directament pel que diu el personatge o indirectament pel que fa.
  • Verbals o extraverbals: Per les paraules o per la gestualitat.
  • En presència o en absència: Si el personatge es mostra ell mateix o si el coneixem pel que expliquen els altres.
• Segons la complexitat: Simples o complexos (quantitat i varietat dels atributs).

Principals Gèneres Dramàtics

Tragèdia

Gènere més elevat, amb llenguatge en vers. Situa l’acció entre divinitats o figures nobles. El destí té un poder inexorable; el personatge no se’n pot deslliurar.

Comèdia

Presenta personatges de la realitat enfrontats a conflictes quotidians, en un llenguatge més lleuger i amb una voluntat crítica i satírica. El final ha de ser feliç.

Altres Gèneres

Tragicomèdia

Fusió de tragèdia i comèdia.

Drama

Modernització del conflicte tràgic, situant l’enfrontament entre l’individu i la societat.

Òpera

Música amb continguts tràgics o dramàtics.

Entremès

Forma de teatre breu.