Axiomes de la Comunicació Humana

Contextualització de la notícia

- Contextualitzeu la notícia (data, lloc, font d'informació, circumstàncies històriques, socials, econòmiques i polítiques que justifiquen que aparegui en aquest moment en un mitjà de comunicació social).

- Identifiqueu les vostres concepcions prèvies del tema, des de quina posició llegiu la notícia i com us poden afectar (temes coneguts, estereotips, fonts teòriques, etc.).

Identificació dels elements clau

- Identifiqueu els elements clau i la seva jerarquia segons la rellevància que tenen; establiu les relacions que s'hi donen (causa-efecte, prioritat, jerarquia, etc.).

Organització de la informació

- Organitzeu la informació disponible i detecteu-ne els buits. Formuleu preguntes sobre la situació que es presenta per tal d'afrontar-ne la comprensió, i feu una recomposició de la situació a partir dels elements seleccionats.

Diferenciació entre fets i opinions

- Diferencieu els fets objectius de les opinions i valoracions, tant dels vostres arguments com dels arguments dels altres.

Anàlisi de pros i contres

- Analitzeu els pros i contres i els efectes de les decisions o propostes.

Punt de vista constructiu

- Aporteu un punt de vista constructiu per als altres.

Implicacions ètiques

- Identifiqueu les implicacions ètiques dels reptes de la situació.

Axiomes de la Comunicació Humana

És impossible no comunicar-se: Tot comportament és una forma de comunicació.

Tota comunicació té un nivell de contingut i un nivell de relació, de tal manera que l'últim classifica al primer, i és, per tant, una metacomunicació:

Això vol dir que tota comunicació té, a més del significat de les paraules, més informació sobre com el que parla vol ser entès i que li entenguin.

Així com, la persona receptora entendrà el missatge; i com el primer veu la seva relació amb el receptor de la informació.

Per exemple, el comunicador diu: «Cuida't molt». El nivell de contingut en aquest cas podria ser evitar que passi alguna cosa dolenta i el nivell de relació seria d'amistat-paternalista.

La naturalesa d'una relació depèn de la gradació que els participants facin de les seqüències comunicacionals entre ells: tant l'emissor com el receptor de la comunicació estructuren el flux de la comunicació de diferent forma i, així, interpreten el seu propi comportament com a mera reacció davant el de l'altre. Cadascun creu que la conducta de l'altre és «la» causa de la seva pròpia conducta, quan la veritat és que la comunicació humana no pot reduir-se a un senzill joc de causa-efecte, sinó que és un procés cíclic, en el qual cada part contribueix a la continuïtat (o ampliació, o modulació) de l'intercanvi.

Un exemple és el conflicte entre Israel i Palestina, on cada part actua asseverant que no fa més que defensar-se davant els atacs de l'altre.

La comunicació humana implica dues modalitats: la digital i l'analògica: la comunicació no implica simplement les paraules parlades (comunicació digital: el que es diu); també és important la comunicació no verbal (o comunicació analògica: com es diu).