Balanç hídric i usos de l'aigua: importància i gestió

Balanç hídric

El balanç total del cicle de l’aigua en el conjunt del planeta és 0: precipitació + escolament superficial + escolament subterrani. En l’àmbit regional pot ser que no estiguin regulades entrades i sortides. Es pot referir a una àrea determinada del territori o a tota una conca hidrogràfica: zona on l’aigua drena una llera. És una formulació natural dotada d’unes propietats hidrogeològiques, físiques, químiques i biològiques comunes que configuren aspectes diversos: clima, litologia, paisatge. Està formada per un gran nombre de corrents, el volum dels quals augmenta aigües avall. Es comença amb petits rierols, gairebé sense aigua, fins a arribar a torrents i rius que desguassen en grans rius que porten l’aigua fins al mar. El balanç hídric d’una conca descriu perfectament la hidrologia d’una zona determinada. L’aigua que entra per precipitació per sortir-ne de tres maneres: evapotranspiració, per drenatge superficial i per drenatge subterrani. Un lisímetre és un recipient ple de terra amb un forat a l’interior, es pot mesurar la quantitat d’aigua que surt per sota, la que queda a la terra i la que s’evapora. Un pluviòmetre, pot mesurar la quantitat d’aigua que entra a la conca per unitat de superfície, el drenatge es recull a la riera, podent mesurar el cabal en determinats punts, i si es mesura l’evapotranspiració es pot descobrir el balanç hídric.

Usos de l’aigua

Hi ha els usos consumptius, que suposen una reducció de la quantitat o qualitat de l’aigua, i els usos no consumptius, i no hi ha reducció de res.

Els usos consumptius es distribueixen fonamentalment en tres sectors: urbà i domèstic, industrial i agrícola. Entre els usos no consumptius cal destacar l’energètic, el de l’oci i el de la navegació. Les aigües minerals són aigües amb un contingut mínim d’ions en dissolució. Les seves característiques són fruit del tipus de terreny que constitueix l’aqüífer.  En els països industrialitzats, en general el consum domèstic d’aigua potable suposa aproximadament el 10% del total de l’aigua consumida, als països pobres aquest percentatge és inferior al 5%. L’ús d’aigua per a usos recreatius ha augmentat en grans proporcions els darrers anys. Les piscines, els parcs aquàtics o temàtics, els jardins i les fonts públiques, i els canons de neu, suposen gestos enormes d’aigua.

Usos industrials

Fluid refrigerant, absorbeix el calor a través de diferents mecanismes (bescanviadors de calor, circuits de refrigeració...) Agent de neteja: eliminació de impureses, taques i residus adherits a la superfície de productes, instal·lacions i maquinària, i en la higiene del personal laboral. Transport: fan servir l’aigua com a transport de materials molt diversos, transport de minerals a les mines. Matèria primera: elaboració de productes químics, detergents líquids, productes alimentaris, es necessita aigua d’alta puresa. Altres usos: els dispositius hidràulics, els talls de materials amb aigua a pressió i la força motriu en el cas de les centrals generadores d’energia hidroelèctrica o tèrmica.

Usos agrícoles

La inversió d’aigua en aquest sector depèn del clima de la zona, així com del tipus de conreu i del sistema de reg utilitzat.

Tipus de reg: Reg de superfície o per gravetat: l’aigua es mou per efecte de la gravetat, no cal cap energia, és dels més antics i menys eficaços quant a aprofitament d’aigua, com el reg a manta, on l’aigua circula per solcs l’aigua s’estanca, i el reg per infiltració, on l’aigua circula pels solcs on s’infiltra. Reg pressuritzat: es necessita aportació d’energia de bombament o amb la pressió de basses o dipòsits elevats. Un exemple és el reg per aspersió, que simula la pluja, despesa d’aigua continua, i el reg per degoteig.

Cerca de nous recursos

Construcció de nous embassaments, dessalinització de l’aigua de mar, destil·lació. Tecnologia de membranes: dessalinització de l’aigua fent-la travessar a molta pressió per una membrana semipermeable que deixa passar l’aigua però no les sals. Reciclatge de l’aigua usada, transvasaments

Millora de la gestió dels recursos existents

de mesures d’estalvi n’hi ha de caràcter general i altres d’específiques per a cada sector.