Ball Robat: Anàlisi i crítica de l'obra de Joan Oliver

L'obra va ser estrenada el 2 de juny de 1958 en el I Cicle de Teatre Català Modern organitzat per l'ADB.

Joan Oliver va escriure l'obra a finals de 1954, quan l'ADB començava a crear-se. L'obra té el seu origen en un conte escrit el 1953 anomenat Escena d'alcova.

Aquesta narració actua com a subtext de la primera part de l'acte primer de Ball robat, però també de l'actuació general de la Mercè i, sobretot, de Cugat al llarg de l'obra.

L'obra tracta el matrimoni burgès que ja havia tractat als anys vint i començament dels trenta a partir de l'anomenada comèdia burgesa.

L'obra planteja un conjunt triangular de paral·lelismes i contrastos que queden ben lligats. Ofereix tot un compendi de les inquietuds morals i ètiques de la burgesia liberal catalana de postguerra. Hi ha diferents nivells de triangulació tant des del punt de vista formal com del contingut:

• 3 personatges femenins i tres de masculins que formen tres triangles possibles.
• Tres espais que ens situen des de la privacitat de la relació a llocs semipúblics.
• Tres temps en una estructura triangular de tres actes que graduen el desenvolupament de l'acció. L'epíleg trenca el sistema triangular.

Són uns triangles imperfectes, ja que sempre hi ha un element inestable que tendeix a buscar l'equilibri fora del triangle. Hi ha uns personatges més enamoradissos:

Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia. Hi hauria un triangle de més baixa intensitat que seria l'afecte que sent Cugat per Eulàlia. Hi ha dos personatges que accepten ser seduïts, com un divertimento: Eulàlia accepta els elogis de Cugat i Oriol; Oleguer accepta les fantasies de la Mercè. Tanmateix, el joc d'expectatives que es genera en la nova parella té un doble contrapunt:

• La percepció equivocada i estàtica que els uns tenen dels altres.
• La consideració diferent que tenen del matrimoni després de deu anys de casats.

Eulàlia, la que no acaba sent un triangle, sosté el sistema d'oposicions entre els membres dels tres matrimonis. Cugat és un personatge, amb ressons autobiogràfics, 'podrit de literatura' que expressa amb lucidesa els motius del fracàs. És un intel·lectual indecís i introvertit. La seva relació amb la Mercè pren una dimensió melodramàtica.

L'actitud reflexiva de Cugat es contraposa a la d'Oleguer, un home pragmàtic, d'acció, que es deleix per augmentar el seu èxit professional a costa de desatendre la dona. És un home segur d'ell mateix. L'Oriol canvia la seva passió pueril pels esports per un enamorament construït a base d'un record d'infantesa (Eulàlia i ell a la platja). És un industrial ric i tímid, que ha trobat en els esports la manera de fugir de la buidor que sent.

L'Eulàlia és l'únic personatge equilibrat, discret i dolç. Accepta el seu paper de dona resignada, de dona-mare i reclama poder exercir-lo en plenitud. La Núria i la Mercè no poden lliurar-se a la maternitat, una per desídia i l'altra per impossibilitat, la qual cosa provoca un ressentiment envers els marits. La Núria és aspre, inquisidora i egoista, pseudointel·lectual. La Mercè és una dona insatisfeta, vanitosa i prudent.

Característica en comú: el fracàs de les seves existències i la infelicitat.