Ball Robat de Joan Oliver: Anàlisi, Estructura i Crítica Social

Comèdia Dramàtica i Triangles Amorosos

Comèdia dramàtica que teixeix tres triangles amorosos paral·lels que:

• Seran una bomba de rellotgeria (tots en surten malparats).
• Mostren les inquietuds morals i ètiques d’uns personatges que representen la burgesia liberal de la postguerra.

Nivells de Triangulació i Visió Desencisada

Diferents nivells de triangulació:

• Tres homes i tres dones.
• Tres espais (íntims i un semipúblic).
• Tres temps que es corresponen amb els tres actes.
• Epíleg que desfà els triangles.

Mostra una visió desencisada (s'esvaeix la il·lusió) de la condició humana enduta per l’instint de la felicitat i el somni edènic. Serveix de paròdia dels melodrames edificants dels anys cinquanta.

Aspectes Destacats per la Crítica

• Comèdia enginyosa i civilitzada (no perden l'educació i no s'insulten).
• Estructurada en un crescendo constant, que porta cap a un final humorístic i sentimental, de gran intensitat.
• Ironia, que no exclou el fatalisme sentimental de la moralina.
• Planteja una variant del triangle clàssic, en afectar tres matrimonis.
• Primer acte massa llarg.
• El teatre de Joan Oliver és un dels més interessants que s’hagin fet en llengua catalana.

Nota: Els personatges no volen trencar amb la parella; això és irònic.

El Tema Central: La Felicitat Inassolible

La felicitat és un miratge, un somni. És inassolible, per molt que ens hi escarrassem.

Cites sobre la Felicitat

CUGAT: «Jo només sé, ara més que mai, que l’home no és altra cosa que una bèstia infeliç: l’única!»

NÚRIA: «La felicitat, com ell ha dit [Cugat], s’enyora o es desitja, però mai no es té.»

En el matrimoni, el que passa és que cada membre acaba compartint la seva solitud, d’aquí que busquin la felicitat fora de la relació conjugal i intentant noves parelles, com en un ball robat. Aquesta experiència té una validesa universal que la fa vigent en els nostres dies, d’aquí que l’obra hagi esdevingut un clàssic.

Estructura de l'Obra: Tres Actes i un Epíleg

• ACTE I: Plantejament del triangle Cugat - Mercè - Oleguer. S’anuncia el triangle Cugat - Mercè - Núria.
• ACTE II: Exposició del triangle Cugat - Mercè - Oleguer i s’insinua el possible triangle Cugat - Eulàlia - Oleguer.
• ACTE III: S’obre la possibilitat d’un nou triangle: Oriol - Eulàlia - Oleguer. Acaba amb el diàleg de les tres dones que parlen dels seus marits i preparen el sopar d’aniversari. La Núria (dona de l’Oriol) teixeix el triangle amb Cugat.
• EPÍLEG: Retorn al punt de partida.

Personatges i Classe Social

La classe social és uniforme econòmicament, culturalment i lingüísticament (alta burgesia).

Els Homes

• CUGAT: Intel·lectual, pensador actiu, amb una postura escèptica davant la vida. (Alter ego de l'autor).
• OLEGUER: Advocat d'èxit, es complau del seu èxit laboral, deixant la família en segon terme. Personatge passiu que accepta els elogis.
• ORIOL: Industrial, desencisat i trist. L'esport (esquí i tennis) és el seu refugi. (Fill d'industrials).

Les Dones

MERCÈ, EULÀLIA i NÚRIA s’ocupen de la casa i els fills.

• MERCÈ: Dèbil, poruga, insatisfeta amb la seva vida (sense fills) i frustrada amb el seu marit (Cugat) que no ha triomfat.
• EULÀLIA: Assenyada i equilibrada, mare feliç, però frustrada com a esposa perquè el marit (Oleguer) no li fa cas. Personatge passiu que accepta els elogis.
• NÚRIA: Independent i moderna (culta, es compra llibres de Carles Riba i José Ortega y Gasset). Al final, és la dona lúcida que fa el retrat de la situació.

La Comèdia Burgesa i el Regust Agredolç

Tres matrimonis burgesos de la Barcelona dels anys cinquanta. La comèdia burgesa es basa en la idea que el matrimoni és igual a tres: la parella i l’amant. La celebració porta a reflexionar sobre la felicitat conjugal.

És una comèdia perquè cadascú voldria tenir de parella la dona o l’home d’un altre. El regust és agredolç: la felicitat no és completa per diferents raons:

• No tenir fills.
• Marit que deixa la dona de banda.
• Expectatives no acomplertes.
• És efímera, el temps la desgasta inevitablement, tan se val amb qui et casis.

Reflexió Crítica

No hi ha cap dona que treballi en l'obra. Avui dia, tothom es divorcia. Per molt que parli de sentiments, és un clàssic perquè els sentiments van canviant i la crítica també serà canviant. Cugat va deixant anar la crítica a través dels diàlegs.

Localització dels Actes

L'acció es desenvolupa en l'àmbit domèstic, a les cases dels matrimonis:

• ACTE I: Dormitori de Cugat i Mercè.
• ACTE II: Saleta d’estar del matrimoni Oleguer - Eulàlia.
• ACTE III: Sala amb terrassa del matrimoni Oriol - Núria.
• EPÍLEG: Restaurant, sala privada. (Disposició a taula segons els triangles dibuixats).

Seqüència Temporal Lineal

• ACTE I: Nit i primeres hores del matí de finals de primavera.
• ACTE II: Matí, vint minuts després del final del primer acte.
• ACTE III: Una mica més tard (trucada simultània Núria i Eulàlia).
• EPÍLEG: Dos dies després, nit de divendres, primer dia d’estiu (21 de juny), trobada anual de les tres parelles. Celebració especial: 10 anys casats.

La celebració els porta a reflexionar sobre la felicitat conjugal.

Context i Joan Oliver (Pere Quart)

• Escrita: 1954
• Estrenada: 1958 per l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona).

Joan Oliver (Pere Quart)

Nascut a Sabadell (1899) i mort a Barcelona (1986). Escriptor polifacètic (poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista), considerat un dels més destacats de la literatura catalana del segle XX.

Com a dramaturg, destaca com a comediògraf (bàsicament comèdia burgesa). Les seves traduccions van lligades a la comèdia: Molière, Goldoni, Txèkhov, Shaw.

Pessimisme Existencial

El pessimisme existencial el caracteritza:

• És igual amb qui et casis, al cap dels anys la vida de parella es desgasta.
• Les expectatives de joventut no acostumen a complir-se.

L'Obra sota la Censura Franquista

Escrita i representada en ple franquisme, la censura va ser un important filtre de tota manifestació cultural.

Condicions inicials de representació: només es podia representar una vegada i per actors amateurs.

TVE l’havia d’emetre en castellà (“Bodas de cobre”) i va ser censurada perquè era massa avançada socialment per a la seva època i la institució del matrimoni en sortia mal parada.

Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB)

1955-1963

Entitat dedicada al teatre no professional, impulsada per la burgesia catalanista. Va ser un element clau per a la pervivència i la recuperació del teatre català durant la postguerra.

Protagonistes del teatre català contemporani que hi van col·laborar: Joan Brossa, Salvador Espriu, Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Jordi Sarsanedas, Carles Soldevila, Manuel de Pedrolo, Ricard Salvat, Josep Maria Flotats, Albert Boadella, Carlota Soldevila i molts altres.

La iniciativa principal de l’ADB fou la creació del festival anomenat «L’Alegria que Torna», que servia per organitzar grans espectacles i recaptar fons per mantenir les activitats.

El 1958, l’ADB va impulsar uns cicles de teatre anuals, i una de les obres que es va representar fou Ball robat.

De la Crítica Social a la Reflexió Existencial

L'obra transcendeix la simple crítica del matrimoni burgès per reflexionar sobre l’essència de l’ésser humà: fins a quin punt existeix la felicitat?

Cugat és un escèptic caracteritzat pel pessimisme; la vida de parella es desgasta sigui amb qui sigui. És una comèdia utilitzada per fer una crítica social.

Resum dels Triangles Amorosos

• Cugat (alter ego de l'autor) està enamorat de Núria, casat amb Mercè.
• Oleguer (advocat d'èxit) està enamorat de Mercè, casat amb Eulàlia.
• Oriol (fill d'industrials) està enamorat d'Eulàlia, casat amb Núria.