El bàndol insurrecte durant la Guerra Civil Espanyola

El bàndol insurrecte

Després de la mort de Sanjurjo, per un accident d'avió, es dubta de qui ha de liderar el bàndol. A Burgos es fa la Junta de Defensa Nacional, en un principi liderada per Cabanellas, el més antic. Aquesta junta no tenia atribucions militars, era administrativa, i es dedicava a governar els territoris ocupats. En aquests llocs, aboleixen la constitució i els partits polítics i aturen les reformes iniciades a la república.

Franco, quan es fa aquesta Junta de Defensa, està pujant cap a Madrid. Els insurrectes saben que el primordial és guanyar Madrid. Abans d'arribar a Madrid, l'exèrcit insurrecte passa per Toledo, republicana. A Toledo hi ha l'alcasser (una fortalesa emmurallada) que estava ocupada pels insurrectes, però Franco arriba allà i els allibera.

Aquesta alliberació fa que Franco vagi guanyant prestigi i es va consolidant el seu lideratge. Mussolini i Hitler el reconeixen com a interlocutor, com a negociador. Al final, els propis militars el trien com a cap de l'alçament.

A l'octubre del 1936, es publica un decret que el nomena cap de l'estat i generalíssim dels exèrcits. A Franco li interessa allargar al màxim la guerra per a consolidar-se com a líder de tot el moviment. Inspirat en Mussolini i Hitler, Franco crea un partit únic del qual ell serà el cap: la Falange Española Tradicionalista i de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) o FET y de las JONS. Alguns que no estaven d'acord van ser executats.

Al 1938 es forma el primer govern de la zona nacional i Franco obté la condició de Caudillo de España. Amb un estat basat amb el conservadorisme i l'església catòlica.

S'elimina el divorci, el matrimoni civil, la llibertat d'expressió i de premsa i els estatuts d'autonomia del País Basc i de Catalunya. L'església dona suport al bàndol insurrecte i també s'instal·larà l'educació religiosa a l'escola i a l'exèrcit.

La repressió sobre els republicans serà sistemàtica, amb violència extrema contra tot el que sigui republicà, comunista, socialista... Creuen que els vençuts han de pagar la responsabilitat de la guerra.

Milers van ser afusellats, al principi sense judici, com, per exemple, García Lorca. També s'executarà a polítics del bàndol republicà (alcaldes, regidors...). Aquesta repressió serà planificada des dels comandaments, aquest control no es va veure al bàndol republicà durant la guerra.

La idea de Franco és sembrar el terror i que ningú pugui protestar. Els enterraments es van fer en fosses comuns.

Els catalans del bàndol insurrecte

Hi havia menys catalans en aquest bàndol que al republicà. Els que no estaven d'acord amb la república van fugir a la zona insurrecte, alguns es van afiliar a la Falange.

La majoria d'aquests eren conservadors, de dretes, alguns de la Lliga Regionalista, com Francesc Cambó que va aportar diners i ajudar amb la publicitat, encara que Franco després no li va donar cap càrrec.