El Bàndol Republicà a la Guerra Civil Espanyola (1936-1937)

El Bàndol Republicà a la Guerra Civil Espanyola

L'aixecament del bàndol nacional va irrompre en una crisi profunda a Espanya. La resposta popular va ser contra tot element de suport feixista. Això va comportar la persecució de l'Església, la burgesia, els propietaris, les classes benestants i els catòlics. Es van produir assassinats, saqueigs, robatoris i la crema d'esglésies i convents. Moltes persones es van veure forçades a l'exili a l'estranger o a viure amagades i desapercebudes per l'opinió pública.

El resultat va ser una violència extrema i actes criminals –sota el concepte de Revolució–, especialment entre juliol i desembre de 1936. A Catalunya, es van registrar aproximadament 8.500 morts. Aquesta situació va facilitar la pèrdua d'influència de les classes altes i l'Església.

El Poder Popular (Juliol-Desembre 1936)

A finals de juliol de 1936, es va articular una xarxa de sindicats i partits que va comportar la pèrdua de control de les administracions a Espanya. L'Estat va perdre importància, la coordinació era difícil i les propostes ràpides (com la de José Giral).

Es va dissoldre l'exèrcit tradicional i es van crear batallons de voluntaris, fent obligatòria la integració a les milícies populars. Es va crear una estructura de poder popular amb organismes revolucionaris: Consells, Comitès i Juntes, que implicaven una gran descentralització. Aquesta organització total va tenir especial importància a Astúries, Madrid, València i Aragó, destacant la Junta de Defensa de Madrid.

El Govern de Largo Caballero

El govern de Largo Caballero va suposar la integració de republicans, socialistes i comunistes per primer cop. La capital es va traslladar de Madrid a València a causa de l'assetjament feixista. Hi havia una forta voluntat de canviar la direcció política i bèl·lica, reorganitzant l'Estat, militaritzant les milícies i formant l'Exèrcit Popular.

Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes burgeses i obreres per guanyar la guerra mitjançant la regularització de la situació, la militarització de les milícies i la formació de l'Exèrcit Popular. No obstant això, va tenir greus problemes amb el comunisme i l'anarcosindicalisme. El sector dels anarcosindicalistes, malgrat participar en un govern d'unitat, no va renunciar a practicar la seva pròpia política, insistint en les col·lectivitzacions i resistint-se a integrar les seves milícies a l'exèrcit.

A Catalunya, Companys va continuar com a president de la Generalitat i, al setembre, es va formar un govern d'unitat presidit per José Tarradellas, que va incorporar des de les faccions catalanes republicanes fins al POUM. Aquest govern va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals, que van ser substituïts per ajuntaments. Es van centralitzar els serveis policials i es van reconstruir els aparells judicials per poder posar fi a la violència. També es van militaritzar les milícies que estaven aturades al front d'Aragó.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els problemes que van fer caure definitivament el Govern de Largo Caballero i que van obrir una nova etapa en el govern i en l'organització del bàndol republicà van esclatar a Barcelona els primers dies de maig de 1937. La tensió havia anat creixent lentament a Barcelona quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de Telefònica amb el propòsit de controlar les comunicacions.

L'enfrontament, especialment amb alguns milicians de la CNT i sobretot del POUM, va fer que es construïssin barricades i va allargar el conflicte durant una setmana. El resultat va ser més de 200 morts, la derrota dels anarquistes més radicals i del POUM, i una crisi de govern molt profunda. Tot això va passar perquè hi havia molta tensió entre el govern central republicà i el govern autonòmic per obtenir el control de la Generalitat, governar-la, dirigir la guerra i controlar els sectors polítics i sindicals més radicals.