Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Orígens

Orígens de Barcino: La Barcelona Romana

Al pla on avui s'assenta Barcelona, s'hi van establir els Laietans, que van aixecar els seus poblats als turons. El més important va ser el poblat de Montjuïc.

Aproximadament l'any 10 aC, sota el govern de l'emperador August, es va fundar la colònia romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Etimologia de Barcino

El nom de Barcino té diverses teories etimològiques:

• Teoria mitològica: Es relaciona amb el viatge d'Heracles amb els Argonautes a la recerca del Velló d'Or. Una tempesta va fer que es perdés la nau novena de l'expedició. Jàson va manar a Heracles anar a buscar-la, i d'aquí podria derivar el nom (barca nona, "barca novena").
• Teoria púnica: Amílcar Barca, pare d'Hanníbal, hauria fundat la ciutat al 230 aC amb el nom de Barkenon, fent referència al seu llinatge. Aquesta fundació seria anterior a les Guerres Púniques.

Urbanisme de Barcino: El Plànol Romà

La ciutat de Barcino es va alçar sobre un petit turó anomenat Mont Tàber (16,9 m), situat enmig del fèrtil pla. Al Carrer del Paradís, a la cantonada amb un altre carrer, hi ha una pedra que indica dos punts clau:

• El punt més alt de la muntanya.
• El punt on estaria l'altar.

Barcino presentava una planta ortogonal, on els carrers formaven angle recte, amb una disposició ordenada. Els seus eixos principals eren:

• Decumanus Maximus: El carrer principal que anava d'est a oest. Actualment correspon als carrers del Bisbe i de la Ciutat.
• Cardo Maximus: El carrer principal que anava de sud a nord. Actualment correspon als carrers del Call i de la Llibreteria.
• També hi havia Cardines Minores i Decumani Minores.

El Fòrum es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus, i era el centre de la vida pública i el mercat de la ciutat.

Les Muralles de Barcino

Les muralles de Barcino, construïdes inicialment cap al 10 aC, van ser reforçades significativament a finals del segle III d.C. Aquesta reforma es va dur a terme a causa de la pressió de les invasions germàniques pel nord, que assetjaven els francs i provocaven nombrosos intents d'ocupació territorial. Per aquest motiu, totes les ciutats hispanes es van veure obligades a reforçar les seves defenses.

La muralla es va reforçar doblant el seu gruix, passant de 4-6 m, i l'alçada va augmentar fins als 10 m. La nova muralla es va adossar per l'exterior a la fundacional, incorporant 76 torres de vigilància per fer front al perill creixent. Dues de les portes principals eren:

• La Porta Decumana (prop de la Catedral).
• La Porta Praetoria (orientada al mar).

Els Aqüeductes de Barcino

Es creu que hi havia dues entrades per als aqüeductes, una de més gran i una de més petita, suggerint l'arribada de dos aqüeductes. L'aigua provenia principalment de la serra de Collserola i es bifurcava un cop entrava a la muralla, ja que hi havia dues entrades. Una altra versió suggereix que un aqüeducte venia de Collserola i un altre, no visible, captava l'aigua del riu Besòs.

Restes d'aquests aqüeductes es poden trobar al Carrer Duran i Bas. El dipòsit general on es rebia i distribuïa l'aigua de l'aqüeducte era el Castellum Aquae.

La Tríada Capitolina i el Fòrum

La Tríada Capitolina era un temple que venerava Júpiter, Minerva i Juno, present a tota ciutat romana. A Barcino, estava situat al fòrum.

El temple tenia una entrada amb escalinata, podi, columnes i una única naos. El que es conserva actualment és una petita part de la cantonada posterior. Aquesta marca l'Ara o punt més alt de Barcino, una pedra que es troba al terra del Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, núm. 10).

La Cúria de Barcino

La Cúria era l'edifici on es reunia el senat de la ciutat. Actualment, no se'n conserva cap resta visible.