Barcino: Història i Origen de la Colònia Romana de Barcelona
Clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,4 KB
Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
Entre l'any 15 i l'any 5 aC, en l'època de l'emperador August (s. I aC), es va fundar la ciutat de Barcino.
Origen i fundació
August, després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Barcino. El primitiu nucli romà estava situat en un petit turó anomenat Mons Taber, on hi havia hagut un antic assentament ibèric ocupat pels laietans.
El fet d'estar situat en una muntanya oferia defensa. Les terres eren fèrtils i aptes pel conreu dels cereals i de la vinya. També tenia recursos miners, com l'explotació del ferro i de la plata, i el control de l'artèria fluvial del Llobregat (Rubricatus) li permetia la sortida de productes i l'entrada d'importacions i manufactures. A més, disposava d'un port marítim i tenia una pedrera a prop.
Estatus i urbanisme
- Estatus: Colònia.
- Traçat urbanístic: Model hipodàmic i planta rectangular amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó, delimitada per muralles amb quatre portes.
- Extensió i població: 10 hectàrees (uns 100.000 metres quadrats) i uns 2.000 habitants.
- Via principal: Via Augusta, la carretera que enllaçava Roma amb el litoral mediterrani de la Península.
Les muralles de Barcino
Es distingeixen dues etapes constructives:
- Muralla de prestigi (s. I aC).
- Muralla defensiva (s. IV dC): Es va reforçar amb tres metres i mig de gruix, nou metres d'alçada i unes 76 torres. Construïdes amb pedra de Montjuïc i materials reaprofitats de cases destruïdes pels bàrbars (estàtues, àmfores, làpides, etc.).
No es conserva sencera, ja que en època medieval va ser aprofitada per a la construcció de diverses cases i palaus. Se'n poden veure restes al carrer de la Tapineria, on hi ha un angle de la muralla i l'única torre octogonal, i a la plaça de Ramon Berenguer.
Eixos viaris
La ciutat comptava amb quatre portes, d'on sortien els dos carrers principals:
- Cardo maximus: Els actuals carrers de la Llibreteria i del Call.
- Decumanus maximus: Els actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.