Barreges d'elements africans i europeus: la música de Cuba, Jamaica i Brasil

Degut al contacte amb els europeus, els afroamericans van desenvolupar tot un seguit de noves músiques que eren el resultat de la barreja d'elements africans i europeus. Exemples:

• Cuba (africà + espanyol) - son
• Jamaica (africà + anglès) - ska, reggae
• Brasil (africà + anglès) - samba

En aquests mestissatges l'element que més ha perdurat és el ritme i l'estructura de la crida i la resposta.

El son cubà

Un dels gèneres més tradicionals és el son, sorgit a la ciutat de Santiago de Cuba. En el son, podem apreciar la barreja entre la música europea i la africana que s'ha donat a Amèrica. Tot i que també es toca en trio, la formació típica de son és el sextet format per claves, bongos, maraques, guitarra, contrabaix... Una altra formació és el conjuntos en la qual s'afegeixen més instruments de percussió i vent (trompetes, saxos, trombons) i es substitueix el tres pel piano.

La música de l'Índia: les râga

L'Índia és el setè país més gran del món i el segon més habitat, amb més de mil milions de persones. Els seus habitants són profundament religiosos, potser per això la música índia és profundament espiritual i s'utilitza com una via de meditació. El músic toca de forma molt reflexiva com si busqués el seu lloc a l'univers.

L'estil musical indi més conegut és la raga: una raga no és una composició definitiva i acabada, sinó que es toca de forma improvisada. En la raga, el músic manifesta els seus sentiments més íntims. El seu estat d'ànim a l'hora de tocar farà que la raga tingui un caràcter diferent: amor, humor, tristesa, dolor, furia, valor, por, disgust, admiració, pau.

La raga es pot tocar amb molts instruments, però els més coneguts són:

• sitâr: complex instrument de corda amb un so delicat per proporcionar al músic l'expressivitat que requereix la interpretació de les raga.
• la tablâ: instrument de percussió compost de dos petits tambors que es poden afinar i es toquen amb les puntes dels dits i els canells. El tambor més petit té un so agut i repica, i el més gran greu i profund.

Una raga s'estructura de tres parts:

• alap: el músic comença a explorar les diferents notes de la raga començant per la més greu.
• djor: el percussionista comença a acompanyar al solista amb una estructura rítmica constant.
• djhala: els músics fan una demostració de virtuosisme tocant de forma més accelerada i complexa.