El Barroc: Art, Arquitectura i Context Històric

El Barroc: Origen i Context Històric

Barroc: El seu desenvolupament geogràfic té origen a la Roma papal. Referents històrics: La Pau de Westfàlia i la dels Pirineus van consolidar la divisió d'Europa i en van atorgar el lideratge a França, Anglaterra i Holanda. La Contrareforma, que s’inicia amb el Concili de Trento, va provocar una reorganització de la cúria romana i el predomini de la Companyia de Jesús es converteix en l'avantguarda de la reforma. La febre constructiva es va concretar en palaus, esglésies, monestirs, places... A les ciutats europees es van produir millores en els barris i avingudes.

Tipus d'Art Barroc

Es caracteritza pel dirigisme de dos tipus de poders: el poder papal i l’absolutisme, i es troba un estil barroc propi dels països protestants.

Característiques de l'Art Barroc

Va constituir una reacció contra l'individualisme de l'art del Renaixement i va mirar d'acostar-se al poble provocant-li emocions. El triomf dels sentiments sobre la raó. Predomina la decoració sobre la construcció. L'escultura fingeix transparències etèries, la pintura imita sòlides arquitectures. Tendència a fingir la realitat com si es representés l'escena d'un teatre.

La primera fase és classicista-naturalista, amb dues tendències: la realista i la clàssica. La segona és la fase decorativa o barroc exaltat. La tercera és el rococó, amb un ús d'una gran quantitat d’elements.

Arquitectura Barroca

Apareix la línia corba, dinàmica en el mur i les façanes, efectes clarobscurs. Apareix una nova columna: la salomònica. El primer focus serà Roma, després França a Versalles.

El Barroc Romà

A partir del Concili de Trento, l'Església va voler recuperar el lideratge que havia perdut i va recomanar que l'art fos clar, senzill i didàctic. Roma, gran imperi urbanístic: fonts, places, palaus, monuments... Model de referència per als catòlics. Les façanes s'omplen d'escultura, les columnes es desprenen del mur i l'efecte és com si comencessin façanes d'entrada i sortida. Als interiors, la decoració es fa més rica i colorista.

Carlo Maderna

Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Bernini

El més destacat del barroc italià, arquitecte, escultor i pintor. Obres: el baldaquí de Sant Pere (bronze), Plaça de Sant Pere (enorme columnata), Escala Reggia del Vaticà, Església de San Andrés del Quirinal.

Borromini

Església de Sant Carlo alle Quattro Fontane, competidor de Bernini.

Escultura Barroca

Papes i nobles són els clients principals dels escultors barrocs, carregat de moviment, gesticulació, expressivitat. L’escultura barroca serà la del moviment davant de l’equilibri i repòs del Renaixement, freqüents composicions en aspa, panys flotants en el vent, arts plàstiques.

Bernini: El David

Marbre, 1.70m. Acció i moviment per atreure la connexió entre el poble i l’Església. Roma. “La glòria de Bernini”.

Pintura Barroca

Caravaggio: Bacus adolescent. Dura acceptació de la realitat diària, forts impactes de llum i gesticulacions que pretenen provocar, presentava uns personatges que entraven en conflicte amb la doctrina oficial.

El Barroc Francès

França, una de les grans potències europees del segle XVII. Palau de Versalles de Mansart (Bernini). Pintura: corrent realista i humanisme clàssic. Artista: Georges de la Tour.

Arquitectura Anglesa

Christopher Wren: Catedral de Sant Pau de Londres, reconstrueix el centre després de l'incendi.

Pintura Holandesa

Pren forma dins el marc de la Reforma Protestant, es comença a desenvolupar els principis liberals del capitalisme. La burgesia és el primer client de l'art. Abunden paisatges i retrats. Retrat individual o de grup: elegant i decoratiu, mostrava una gran austeritat. Es mouen entre la ironia i l'hedonisme. Frans Hals i Harmensz van Rijn Rembrandt. El paisatge: Jan Vermeer: “La vista de Delft”. Efectes de llum i colors sobris i suaus, als gustos del burgès de decoració d'interiors, barrejar escenes populars, naturals, urbanes o camperoles.

Barroc Espanyol

Estil Austríac: Ajuntament i Plaça Major, Panteó de l'Escorial. El Churrigueresc: Plaça de Salamanca i cúpula de la catedral. Els dels Borbons: Palau del Prado, Real Sitio de Aranjuez, Palau de la Granja.

L'escola castellana es caracteritza per reflectir violentament la realitat: dolor, dramatisme i patetisme, Verges doloroses. Gregorio Fernández. L'escola andalusa: representació equilibrada entre bellesa i l'esperit. Fons d'oros de les escultures resulta bellesa i elegància. Juan Martínez Montañés. A Múrcia: Francisco Salzillo: passos de processons. Pintura barroca: per ubicar-se en esglésies, palaus, espais públics, cases particulars. Sobre taula i llenç se substitueixen per pintures al fresc en les voltes i les cúpules de les esglésies: Velázquez: retrat familiar. Las Meninas, La Venus del espejo de Velázquez.