El Barroc: Art, Música i Compositors

L'Art al Barroc

Neix a Itàlia, si bé de seguida es difon per tot Europa. És un art decoratiu, sensual, tot moviment i contrast. El seu estil és molt expressiu, amb un gran sentit del dramatisme. Pot arribar a ser efectista i luxuriant a causa de la passió per la fantasia i l'ornamentació.

La Música Barroca

La música barroca també és molt vistosa: colorista, vital, plena de moviment i d'efectes dinàmics. Presenta molts contrastos.

A Espanya hi ha escassetat de músics, però els reis borbònics contracten prestigiosos compositors i intèrprets italians -el compositor i clavecinista Scarlatti i el cantant Farinelli, o Boccherini més endavant- per tal de lluir-los en la cort.

Formes Musicals al Barroc

• Música vocal: òpera, missa, cantata, oratori.
• Música instrumental: suite, concert-concerto grosso, tocata-preludi, partita, sonata de camera, sonata de chiesa.

Música Religiosa Barroca

Triomfaven els oratoris, obres molt extenses que no s'escenificaven, però que eren compostes per impressionar psicològicament els creients mostrant un Déu poderós i magnífic, tant com un rei.

Hi havia cor, orquestra i solistes. Les cantates eren més reduïdes. També es componien misses.

Música Profana Barroca

Era la música civil. Es componien cançons i cantates no religioses, per a cercles reduïts d'aristòcrates, i òperes tant per als monarques i la cort com per ser representades en teatres.

La Polifonia al Barroc

La polifonia renaixentista resultava perfecta per cantar lloances a Déu, però dificultava molt la comprensió del text. La superposició contínua de veus creava polifonies divines o molt divertides en la música civil, però que dificultaven la comprensió d'un text llarg.

La Melodia Acompanyada al Barroc

Ja en el Renaixement es va veure la importància de la comprensió del text, però va ser en el Barroc quan es va treballar amb aquesta nova forma de compondre: la melodia acompanyada. La línia melòdica horitzontal tornava a la paraula la seva claredat sense perdre l'expressivitat del cant.

Qui va ser Claudio Monteverdi?

Claudio Monteverdi (1567-1643). Compositor italià que va mostrar un gran interès per aconseguir una bona unió entre la música i el text. Monteverdi fou el compositor que va fer de pont entre el Renaixement i el Barroc. Va compondre madrigals, òperes i música religiosa.

El Virtuosisme Vocal i Instrumental

Un virtuós és un cantant o instrumentista d'una habilitat tècnica excepcional. Les seves interpretacions són brillants i espectaculars, i desperten gran admiració. De vegades hi ha compositors que escriuen obres expressament per a aquestes persones.

Qui va ser Johann Sebastian Bach?

Johann Sebastian Bach (1685-1750). Compositor i organista alemany. Alguns dels seus fills -en va tenir vint- també van ser bons compositors. Després d'haver treballat en diverses corts alemanyes, Bach va ocupar el càrrec de director de música de la ciutat de Leipzig. Les obligacions inherents al càrrec consistien a compondre música per a les festes importants de la ciutat i ensenyar música als alumnes de l'escola de Sant Tomàs. Durant la seva vida, Bach fou més admirat com a intèrpret que com a compositor. La música de Bach va començar a brillar després de la seva mort.

La Música Instrumental al Barroc

Adquireix per primera vegada tanta importància com la música vocal. Sorgeixen noves formes instrumentals que exploten les possibilitats tècniques i tímbriques dels instruments.

Instruments i Constructors al Barroc

L'orquestra es configura com un conjunt estructurat d'instruments organitzats per famílies i ja inclou les seccions de corda, vent-fusta, vent-metall i percussió.

Els millors violins es fabriquen a Itàlia on viu el gran constructor A. Stradivari; els famosos Stradivarius encara es valoren com els millors del món.