El Barroc: Característiques, Temes i Autors Clau

El Barroc: Un Període de Contrast i Desengany

El Barroc es va desenvolupar des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XVIII. Aquest període s'oposa al Renaixement tant en l'àmbit artístic com en el del pensament.

Amb l'arribada del segle XVII, una crisi religiosa, política, econòmica i cultural va fer que l'home perdés l'optimisme i la confiança en la raó, característiques del Renaixement. Aquest va ser un període de desconfiança, tant del món com de la mateixa humanitat. En l'art, es va potenciar la forma, que en literatura es va concretar en una exploració dels recursos de la retòrica, la sintaxi i la versificació. Tot i això, aquesta potenciació de la forma no va anar en detriment del contingut: el Barroc és un període de recarregament conceptual, amb un gust evident pel contrast i la paradoxa.

Actituds i Temes del Barroc

En general, l'actitud, la temàtica i l'estil propis del Barroc responen a una sensació de frustració i desengany individual i col·lectiva de la societat. Les reaccions davant el desengany van ser diverses:

• Protesta, sobretot en escrits polítics, religiosos i morals.
• Inquietud metafísica i espiritual que transcendeix la realitat.
• Evasió, centrada en la literatura de circumstàncies i en l'estètica pura.
• Conformitat i acceptació dels esdeveniments (actitud estoica).

Alguns dels temes recurrents del Barroc són l'engany i l'aparença de les coses del món, la vida com a contradicció i lluita o com a camí cap a la mort, la indefugibilitat del pas del temps, la brevetat i la inconsistència de la vida. L'afany de fugida del món va portar sovint a temes o motius aparentment frívols, de caire obscè i escatològic, que contrasten amb els anteriors.

L'Estil Barroc

L'estil propi del Barroc respon a l'enderrocament dels conceptes de proporció, harmonia, equilibri i recerca de la bellesa, propis del Renaixement. L'objectiu principal de l'art i la literatura barroques era impressionar i impactar l'espectador. Entre els processos violents a què el llenguatge va ser sotmès per tal d'excitar la sensibilitat del públic, cal destacar:

• El contrast entre conceptes transcendents (vida/mort, realitat/il·lusió), que es concreta en l'ús de l'antítesi i la paradoxa.
• La deformació i la caricatura.
• L'artificiositat: a més dificultat, més bellesa: estil retòric, frases llargues, llenguatge culte.
• L'exageració: l'ús de la hipèrbole.
• El dinamisme i el vitalisme: l'ús de l'hipèrbaton.

Francesc Vicenç Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicenç de Garcia, conegut com el "Rector de Vallfogona", és l'autor més representatiu del Barroc en la literatura catalana i el representant més important de l'anomenada "Escola poètica castellana". Vicenç Garcia va conrear els gèneres poètics propis dels escriptors castellans del segle XVII, com sonets, dècimes, romanços mitològics i lletres. La seva obra, no gaire extensa, no es va imprimir fins al 1703 amb el títol de L'harmonia del Parnàs. Els temes que va tractar van ser els característics del Barroc: el desengany, el temps que passa, la soledat, la mort, etc. També ho és l'estil emprat: el culterà, que es correspon amb el to greu i seriós de la seva poesia amorosa, i el conceptista, que, juntament amb la tendència a la grolleria i a la gratuïtat, va originar una poesia burlesca, obscena i escatològica, d'altra banda la més coneguda. Aquest vessant procaç va ser el punt de partida del que es coneix com a "vallfogonisme", un corrent poètic popular sense gaire interès literari que va mantenir viu el "prestigi" del Rector. Així, se li van atribuir composicions que mai havia escrit i en el seu nom se'n van escriure moltes que van deformar la seva imatge.

La Societat Mahonesa de Cultura

La Societat Mahonesa de Cultura va ser una institució cultural que respon plenament al pensament il·lustrat (1778-1785). Era una espècie d'acadèmia de tall il·lustrat, que comptava amb una biblioteca molt valuosa. Un dels seus propòsits era posar els textos fonamentals de la literatura europea a l'abast de la cultura menorquina, mitjançant traduccions a la llengua catalana.

En les sessions era obligatori l'ús de la llengua catalana. En català van redactar els seus estatuts, van estendre les actes de les seves sessions, van escriure les seves traduccions i discursos. Les sessions se celebraven a can Ramis i allà s'hi van presentar diverses ponències.