El Barroc: Context, Característiques i Conceptes Clau

Context del Barroc: Una Època de Canvis

A Europa, durant els segles XVII i part del XVIII, hi va haver un sentiment de trencament i dolor en tots els aspectes. Coincidiren guerres, males collites i una onada de pesta, que agreujaren les diferències socials.

La monarquia absoluta era un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador...) ostentava el poder absolut. A Anglaterra, però, el rei tenia un poder limitat pel parlament.

La crua realitat del Barroc es volia representar amb el dramatisme, el contrast de moviments i una gran ornamentació que recarregava les obres, ja fossin edificis, pintures o música. Els rics mostraven el seu poder contractant artistes que creaven per a ells.

Característiques del Barroc Musical i Artístic

Barrejant el teatre amb la música, s'aconseguien crear emocions i oferir un gran espectacle. A continuació, es detallen les característiques principals:

• Policoralisme: Ús de diversos cors.
• Textura: Melodia acompanyada.
• Baix continu: Acompanyament musical utilitzat en gairebé tots els gèneres de l'època.
• Ritme: Marcat i reiteratiu.
• Harmonia: Comença a sonar més semblant a l'actual, ja que es compon a partir de les escales que coneixem, amb els seus graus i funcions.
• Contrast: Ús d'elements contrastants (canvis d'intensitat, tempo i ritme).
• Melodies: Recarregades i ornamentades.
• Desenvolupament instrumental: Gràcies al treball de lutiers, l'especialització dels intèrprets i el naixement de l'orquestra.
• Danses: Cortesanes, sumptuoses i refinades.
• Escoles de dansa: Sorgiren de la incorporació de moviments precisos i sincronitzats, que requerien coreografies preparades i no admetien la improvisació.

Definicions Clau del Barroc Musical

• Òpera: Drama per a ser representat amb text cantat, acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre.
• Oratori: Similar a l'òpera, però amb argument religiós, presència d'un narrador i un gran pes del cor.
• Suite: Successió de danses contrastants en caràcter, ritme i tempo. Podia ser per a instrument solista o orquestra.
• Concert a solo: La contraposició s'estableix entre l'orquestra i un únic solista.
• Concert grosso: Interpretat per un grup de solistes.
• Sonata: Composició instrumental per a solista o petit conjunt de cambra, que comprèn quatre moviments: l'allegro, l'andante o adagio, el minuet o scherzo i el rondó o allegro final.
• Fuga: Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
• Xacona: Dansa de tempo lent i compàs ternari.