El Barroc: Context Històric, Característiques i Art

El Barroc

Context Històric

L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a Europa. Una crisi econòmico-social degut a males collites successives que provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies o pestes. Una crisi política i religiosa encapçalada per les lluites entre catòlics i protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels nobles i eclesiàstics que defensen el Papa.

Per tant, en aquest context de crisi, la societat ha perdut l’optimisme, la confiança en l’home, en la raó, la ciència i en el progrés de la humanitat que caracteritzava el Renaixement, que és substituït per un pessimisme, una pèrdua de confiança en l’home que no es veu capaç de resoldre els seus problemes sense l’ajut de Déu.

L’Art Barroc neix d’una espiritualitat, és un art religiós, vinculat a Roma, els Papes i que defensa les noves normes de la Contrareforma Catòlica contra el protestantisme sorgida al Concili de Trento.

L’Església, amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells. És per tant un art teatral, aparatós, exagerat, dramàtic, fastuós, recarregat que busca la fascinació i l’admiració del poble.

Característiques Generals

• Neix a Roma i es desenvolupa entre els països catòlics: Itàlia, Espanya, França.
• És un art dinàmic, busca el moviment, la tensió a través de les línies corbes, ondulades, diagonals.
• No és un art harmònic, equilibrat o proporcionat com el del Renaixement, sinó desproporcionat, monumental, gegantí i exagerat.
• És un art passional, que busca despertar sentiments, devoció, patetisme, per tant no és un art racional com el del Renaixement.
• Destaca per la teatralitat, l’il·lusionisme, els jocs de llum i penombres que creen clarobscur.
• Decoració recarregada, fastuosa on es barreja arquitectura, escultura i pintura (Horror vacui).

Arquitectura

En Arquitectura: destaca la monumentalitat dels edificis, l’ús de columnes gegantines, frisos ondulats, façanes corbes i amb decoració recarregada.

Escultura

En Escultura destaquen les figures naturalistes, exagerades, dinàmiques, la captació de moments fugaços, la teatralitat, els rostres patètics, dramàtics, desencaixats, gestos aparatosos, molt expressius, jocs de llum (clarobscur), contrastos entre volums i buits.

Pintura

En Pintura: predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, llums simbòliques, clarobscur, composicions obertes, Horror vacui, teatralitat, patetisme.

Els gèneres més importants són els religiosos i mitològics.

La darrera fase del Barroc s’anomena Rococó, es desenvolupà sobretot a França a principis del s. XVIII i es caracteritzà pel recarregament decoratiu dels interiors i la pintura aristocràtica i simbolista.