Barroc i Neoclassicisme: Literatura Catalana i Pensament

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,77 KB

El Barroc: Estètica i Visió del Món

L'estètica del Barroc emergeix a la darreria del segle XVI. És la interpretació estètica de l'esperit de la Contrareforma i el Concili de Trento. El nou estil propugna una estètica impactant a través de la grandiositat dels retaules, el contrast llum/foscor, l'acumulació de recursos retòrics en la literatura... A Espanya i Itàlia el moviment arrela amb més brillantor i originalitat.

El Barroc trenca amb la llibertat de pensament i el vitalisme renaixentista, passa a ser una visió pessimista de la vida. Aquesta visió de la vida es tradueix en un nou catàleg de temes artístics com la brevetat de l'existència, la fugacitat del plaer o el sentiment de caducitat. Es considera que la vida és un somni i el món un teatre on tot és efímer i aparent.

La Literatura Barroca: Gèneres i Influències

La literatura barroca es desenvolupa aproximadament des de final del segle XVI fins al segle XVIII. És clau la influència d'autors castellans com Garcilaso de la Vega i Francisco de Quevedo. Gèneres predominants: poesia culta i popular, el teatre popular amb manifestacions derivades de la tradició medieval (passions, cicles de Nadal...). Definitivament es produeix l'abandó de la cobla trobadoresca medieval emprada per Ausiàs March. A més, s'incorporen gèneres nous de procedència castellana.

Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1578-1623). Primer escriptor barroc de la literatura catalana. La seva obra no va ser impresa en vida. Estudià a Lleida i s'ordenà de sacerdot el 1605. Va obtenir per oposició la rectoria. Conegut com el Rector de Vallfogona. Va escriure una obra teatral: La comèdia de Santa Bàrbara. El seu vers reflecteix el sensualisme de l'època en una dicció culta i elegant on expressa el refinament i la captació sensorial. Acumula un nombre elevat d'artificis retòrics.

Francesc Fontanella i la Preocupació per la Mort

Francesc Fontanella (Barcelona, 1622-1681/85). Va néixer en una família important de juriconsults. Després de la seva obra, retornà a aquest gènere amb Lo desengany, en què la preocupació per la mort, pròpia del moviment, presideix l'obra. S'amaga sota el pseudònim de"Fontan".

Il·lustració i Neoclassicisme: Crisi i Revolució

El segle XVIII és un període marcat per la polèmica, l'afany de llibertat i la crítica, factors que suposen la crisi de la consciència europea. Viu un seguit de convulsions i un clima propici a la revolució liberal o burgesa (Revolució Francesa, 1789), que marca la fi de l'Antic Règim.

La Il·lustració: El Segle de les Llums i la Raó

Il·lustració: El segle de les Llums. Durant el segle XVIII es desplega la Il·lustració, que és la base del pensament actual. Es fonamenta en la crítica i en l'explicació racional de tots els fenòmens naturals. Reaccionen contra el fanatisme religiós i cerquen informació de l'univers, proves, dades...

La Il·lustració i el Neoclassicisme a Catalunya

La Il·lustració catalana incorporà més tard els moviments culturals. El Barroc mostrà vigència fins ben entrat el segle, i només al darrer terç s'introduí el Neoclassicisme.

La Societat Maonesa de Cultura (1778-1785)

La Societat Maonesa de Cultura: El cercle més brillant de la Il·lustració catalana, i de fet, l'únic grup construït com a tal, sorgí a Maó (Menorca), on el català era llengua oficial. La SMC (1778-1785) estava formada pels germans Joan Bartomeu i Pere Ramis, per Antoni Febrer i per Joan Roca i Vinent, entre d'altres.

Entradas relacionadas: