Barroc: origen, característiques i influències

CRONOLOGIA I CONTEXT HISTÒRIC:

Terme

La procedència de la paraula "barroc" no ha estat aclarida: baroco, forma

de sil·logisme molt complexa.

Avui en dia, el terme barroc s’utilitza amb tots dos sentits. Com adjectiu

aplicat a una obra o un grup d’obres artístiques, pren el significat d’art mogut,

expressiu, recarregat. Com a substantiu, entenem per Barroc l’art sorgit a finals

del segle XVI a Itàlia i que s’estén per Europa i Amèrica Llatina al llarg del segle

XVII i les primeres dècades del segle XVIII.

Límits cronològics i geogràfics

El Barroc tengué el seu origen a Itàlia, i més concretament a Roma, en el

trànsit dels segles XVI al XVII, tot i que moltes de les manifestacions del

Manierisme de la segona meitat del segle XVI són considerades per alguns

autors com a protobarroc.

Entre 1700 (mort de Carles II d’Espanya) i 1715 (mort de Lluís XIV de

França) el Barroc es pot considerar conclòs per donar pas al Rococó.

Contrareforma i absolutisme

L’art Barroc es pot considerar com a la manifestació d’un poder

(l’Església i les monarquies absolutes) que cercava impressionar, emocionar i

fer ostentació de la seva grandesa.

Els elements claus del període:

• La Contrareforma catòlica, que portà a un enfortiment del Pontificat que es
• volia manifestar en un art que evidenciàs el triomf del catolicisme. La Companyia de Jesús va contribuir decisivament a difondre els principis de la Contrareforma i també el nou estil artístic, que alguns historiadors consideren sorgit del Concili de Trent, que establia que l’art estigués al servei del catolicisme.

• L’Absolutisme monàrquic, que va tenir el seu paradigma en Lluís XIV de
• França, va coincidir amb l’Església en aquests plantejaments estètics. Els
• reis cercaven la grandiositat com una forma visible de manifestar l’origen
• diví del seu poder, especialment en les noves ciutats capital on s’establiren
• de forma permanent el govern i la Cort.

• Els enfrontaments religiosos i les lluites per l’hegemonia portaren a un
• seguit de conflictes que assolaren Europa (Guerra dels Trenta Anys).

• Començaren a aparèixer símptomes de canvis radicals: aparició del
• parlamentarisme modern a Holanda i Anglaterra, els avenços científics,
• aparició del racionalisme filosòfic, desenvolupament del capitalisme
• comercial i la irrupció d’una burgesia rica i poderosa als països atlàntics.