Barroc i Renaixença: Contrastos i Programes de Recuperació Cultural

El Barroc: Visió Teocèntrica i Expressió Formal

El Barroc va ser un retorn a un pensament més teocèntric, de concebre la vida com un lloc de pas. La vida no val res; la riquesa, els honors i els béns materials són caducs, mentre que la mort ens porta a una dimensió eterna: la salvació o la condemnació. La vida és una mentida, un somni.

Temes Dominants del Barroc

• La vida com a lloc de proves que cal superar.
• La brevetat de la vida i l'obsessió pel pas del temps.
• La vida entesa com una preparació per a la mort.
• La visió distorsionada de les realitats, com si fossin miratges o il·lusions.

Recursos Formals i Estilístics

Des del punt de vista formal, els autors barrocs van explotar al màxim els recursos de la llengua literària per provocar i excitar la sensibilitat del públic lector. Cal destacar:

• Ús d'antítesis i paradoxes per remarcar el contrast entre conceptes (la vida i la mort, la realitat i la il·lusió).
• Ús d'hipèrboles, apòstrofs i interrogacions retòriques per accentuar el dramatisme.
• Complexitat oracional i hiperbàtons.
• La deformació de les realitats.
• Jocs de paraules, ironies, dobles sentits, etc.

Autors Destacats del Barroc Català

Destaquem els autors següents: Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella i Francesc Mulet.

Programa i Objectius de la Renaixença Catalana

Per fer possible l'objectiu de recuperar la nostra llengua per als usos literaris cultes, els renaixentistes, que en un primer moment estaven influïts per les idees romàntiques, es van proposar:

1. Reconstruir la història medieval (època d'esplendor nacional).
2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
3. Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços, cançons...).
4. Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes.
5. Fer possible la normalització literària, és a dir, recuperar tots els gèneres literaris.

El Repte de la Normalització Lingüística

Portar endavant aquest programa ensopegava amb un problema: tot i el clima de tolerància democràtica que es respirava a partir de la mort de Ferran VII, la llengua seguia prohibida i lluny dels àmbits acadèmics i administratius. En aquestes condicions, la Renaixença i el seu programa restaurador estaven abocats al fracàs i a quedar com una moda passatgera.

És per això que els renaixentistes es van proposar despertar la consciència dels sectors més poderosos de la nostra societat, els burgesos, per tal de contribuir a crear la infraestructura necessària per assolir la desitjada normalitat literària. Així, van promoure la creació d'editorials, de publicacions periòdiques i d'institucions culturals.