Barroc i Rococó: Estils Artístics Clau dels Segles XVII-XVIII

El Barroc: Origen i Característiques (Segles XVII-XVIII)

El Barroc (segles XVII-XVIII) té una localització molt precisa: el seu focus més influent va ser Roma, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant que va influir en tot l’art europeu. El terme es pren del castellà barroco, mot derivat de barrueco, que designa una perla de forma molt irregular amb sentit pejoratiu. En art, s’associa amb la complexitat del llenguatge artístic de l'època.

Actualment, s'entén per Barroc l'estil que durant el segle XVII sorgí a Itàlia i s'estengué per Europa. Amb un llenguatge propi i complex, va elaborar solucions que reflecteixen una visió contradictòria i unitària que caracteritza l'esperit de l'època. Es pot veure la manifestació dels tres poders establerts: l'Església, la monarquia i la burgesia.

Divisió i Context del Barroc

Es pot dividir en dos grans grups:

• La promoguda per la burgesia protestant.
• La promoguda per l'Església i el poder reial.

L'estudi individualitzat de les obres s'ha de complementar amb l'anàlisi de les interrelacions amb el seu context.

Integració Artística i Bernini

L'arquitectura barroca es converteix en continent de la pintura i l'escultura, i integra aquestes dues arts en un món unitari que esdevé un teatre sagrat, en el qual els elements plàstics són els bàsics de la representació. Bernini és l'exponent màxim d'aquest corrent integrador, present en la majoria de les seves obres i d'una manera especial a l'església de Sant'Andrea al Quirinale i a la Capella Cornaro.

El Rococó: Art de la Comoditat i el Luxe (Segle XVIII)

El Rococó va tenir els focus més importants a França i Alemanya. El significat del terme es tracta d’un qualificatiu amb intenció caricaturesca i despectiva, derivat del terme rocaille, element principal del segle XVIII. És un estil ric i suggeridor que es desenvolupa a França i assoleix una gran acceptació arreu d'Europa.

És un art al servei de la comoditat, del luxe i de la festa. Representa un canvi en la concepció de l'art, aplicant el concepte de l'art per l'art. El seu culte a la bellesa sensual, el seu llenguatge formal, afectat i virtuós, correspon a l'actitud natural d'una societat frívola, cansada i passiva que cerca el plaer.

Característiques Clau del Rococó

Es caracteritza per ser un art distanciat i refinat, que considera més decisius els criteris de plaer i de convenció que no pas els d'espiritualitat. Representa la fase final d'una cultura en la qual el principi de bellesa encara hi predomina de manera absoluta; és l'últim estil en què els conceptes bellesa i art són sinònims. És l'últim estil comú a Europa.