Barroc a Roma: Escultura, Pintura i Arquitectura

Escultura Barroca: Apol·lo i Dafne de Bernini

Apol·lo i Dafne és una escultura de marbre de talla completa realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre 1622 i 1625. Representa el clímax de la història d'Apol·lo i Dafne de les Metamorfosis d'Ovidi.

Característiques:

• Observació circular.
• Moviment: línies corbes i diagonals.
• Estudi anatòmic detallat dels rostres.
• Detallisme i joc de textures.
• Estudi de la llum.

Iconografia: Il·lustra la metamorfosi d'Ovidi, on Apol·lo abraça Dafne, que es transforma en llorer. Representa l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.

Pintura Barroca: Caravaggio i Gentileschi

La mort de la Mare de Déu de Caravaggio

La mort de la Mare de Déu és una pintura a l'oli sobre tela realitzada per Caravaggio entre 1605 i 1606. Actualment, es troba al Museu del Louvre a París.

Context Històric: Caravaggio és el principal representant de la pintura barroca italiana. La seva naturalitat en la representació de personatges i escenes sagrades no sempre va ser ben acceptada, però va influir en artistes com Velázquez i Rembrandt.

Característiques:

• Temàtica religiosa.
• Composició en tres parts, amb diagonals i vista en contrapicat.
• Ús de recursos per centrar l'atenció en la figura principal: la Verge Maria.
• Estudi de la llum i la foscor (tenebrisme).
• Predomini del color sobre la línia.
• Colors vermells i càlids.
• Realisme naturalista.

Iconografia: Representa la mort de la Mare de Déu. Es diu que Caravaggio va utilitzar una prostituta com a model. L'obra va ser comprada per Rubens.

Judit i Holofernes d'Artemisia Gentileschi

Judit i Holofernes és una pintura a l'oli sobre tela d'Artemisia Gentileschi. Es troba al Museo Nazionale di Capodimonte a Nàpols.

Context Històric: Gentileschi va ser una reconeguda artista del corrent naturalista. La seva vida personal va influir en les seves obres, que sovint representen dones de caràcter fort i dramatisme. Va rebre influència de Caravaggio.

Característiques:

• Relat apòcrif de l'Antic Testament (temàtica religiosa).
• Composició triangular, amb els caps com a vèrtexs.
• Efecte de "fotograma fílmic".
• Predomini del color sobre la línia (vermells, blaus i blancs).
• Il·luminació des de l'esquerra, creant volum i destacant els plecs de la roba.
• Influència de Caravaggio en els colors i la representació de la roba.
• Escena dramàtica aconseguida mitjançant un tenebrisme intens.
• Elements característics del Barroc: naturalisme, moviment, reflexió sobre la mort, clarobscur i teatralitat.

Iconografia: Judit, presentada com a desertora, s'infiltra en un campament assiri. Holofernes s'enamora d'ella i Judit el mata tallant-li el cap. Gentileschi representa dones fortes, sense signes de dolor o compassió, sinó amb indiferència i fredor. Es pot interpretar com un reflex del trauma personal de l'artista i la seva superioritat sobre l'home que la va violar.

Arquitectura Barroca: Borromini i Bernini

Sant Carlo alle Quattro Fontane de Borromini

Sant Carlo alle Quattro Fontane va ser dissenyada per Francesco Borromini. És una església d'estil barroc construïda a Roma en dues etapes: l'església i el claustre (1638-1641) i la façana (1665-1667). Utilitza materials com maó, estuc i pedra (a la façana). Va ser un encàrrec de l'orde dels Trinitaris Descalços.

Context: Borromini va treballar sota les ordres de Bernini (que va dissenyar la columnata de Sant Pere). Aquest projecte va ser el primer encàrrec important de Borromini, on va expressar el seu concepte arquitectònic basat en el moviment ondulant, tant en la planta com en l'alçat.

Característiques:

• Trenca amb les pautes del Renaixement i el primer Barroc, basades en la construcció per mòduls.
• Utilitza formes geomètriques, però amb un estil basat en el joc de la corba, la contracorba i l'el·lipse, generant sensació de moviment.
• Projecte difícil a causa de l'espai irregular i reduït.
• Estructura de dos pisos separats per un arquitrau i una cornisa ondulades.
• Dos carrers delimitats per columnes que combinen els estils corinti i jònic.
• Joc de formes còncaves i convexes.
• Façana amb moviment gràcies al joc de llums i ombres.
• Cos central còncau remarcat per la ornamentació.
• Nínxol amb una imatge de Sant Carles Borromeu a la porta d'entrada.
• Pis superior amb barana ondulada.

Planta: Dos triangles equilàters units per la base, amb dues circumferències inscrites. Les tangents de les circumferències serveixen com a arcs externs d'una el·lipse flexible que dibuixa el ritme còncau de la planta.

Alçat: Cúpula ovalada sobre petxines, decorada amb cassetons que disminueixen de mida a mesura que s'acosten a la llanterna. La cúpula sembla flotar gràcies a la llum que entra per la llanterna i la decoració dels cassetons.

Claustre: Organitzat a partir d'un rectangle. Al pis inferior, columnes toscanes i arcs pal·ladins amb un entaulament octogonal irregular. Al pis superior, columnata toscana més petita amb arquitrau i balustrada amb balustres invertits.

Iconografia: L'església va ser ràpidament reconeguda per la seva enginyosa distribució de l'espai en un lloc reduït, sense perdre la sensació d'equilibri i moviment. Els Trinitaris Descalços, una congregació pobra i austera, van demanar a Borromini els plànols de l'obra, reconeixent-lo com a arquitecte. Malgrat l'èxit, Borromini es va suïcidar.

Columnata de la Plaça de Sant Pere de Bernini

La Columnata de la Plaça de Sant Pere del Vaticà va ser dissenyada per Gian Lorenzo Bernini. És una estructura de pedra, arquitravada i voltada.

Context Històric: Bernini va rebre l'encàrrec de construir una plaça que dignifiqués l'accés a la Basílica de Sant Pere i que recuperés la visibilitat de la cúpula de Miquel Àngel. Tot el disseny de la plaça gira entorn a un eix de referència: la cúpula.

Característiques:

• Caràcter religiós.
• Diversos arquitectes van treballar en el projecte, des de Bramante a Miquel Àngel, Carlo Maderno (façana) i Bernini (plaça).
• La plaça estava enfonsada en relació amb la façana, i calia salvar el desnivell.
• Bernini va aconseguir unir els conceptes bàsics de l'urbanisme barroc: integració espacial, simbolisme, funcionalitat i teatralitat.
• Va dissenyar dues places: una de trapezoïdal davant de la façana i una d'el·líptica formada per dues mitges circumferències i tancada per una doble columnata.
• La columnata resolia el problema del sol i la pluja i delimitava el territori.
• Les columnes no són massa altes (per no tapar la basílica) ni massa baixes (per crear una sensació d'espai tancat).
• Les columnes, amb capitell dòric, creen un "bosc infinit" amb un punt de fuga, separant la plaça exterior sense ser una barrera.
• La columnata segueix el model clàssic grec, amb fris i cornisa.
• Bernini la tanca amb una balustrada amb estàtues de sants, creant continuïtat amb l'estatuària de la façana principal.

Iconografia: Bernini havia de donar a Sant Pere un accés digne a la seu de l'Església. La forma dels braços oberts simbolitza la voluntat de l'Església d'acollir els pelegrins. L'obelisc egipci al centre de la plaça reforça la il·lusió òptica. Es crea una escenografia i una teatralitat per commoure els fidels.

Característiques Generals del Barroc

El Barroc es caracteritza pel naturalisme (estudi dels rostres, no tant de la roba o els cossos), el moviment, la reflexió sobre la mort, el clarobscur i la teatralitat expressiva dels personatges. La pintura barroca és una síntesi de tot allò après, amb la reproducció d'interiors intimistes i el domini del color sobre la línia. També es reflexiona sobre el pas del temps.

Caravaggio, en particular, utilitza colors blaus, vermells i blancs, representa gent del carrer amb roba corrent, i fa servir la llum de finestra per crear un efecte de tenebrisme.