Barroc Romà: San Carlo alle Quattro Fontane i Plaça de Sant Pere

San Carlo alle Quattro Fontane: Joia Barroca

L'església de San Carlo alle Quattro Fontane, obra mestra de Borromini, presenta una complexa articulació arquitectònica.

Exterior i Façana Corba

A l'exterior, s'articula en dos nivells separats per un entaulament amb una inscripció on es pot llegir la dedicatòria a la Santíssima Trinitat i a Sant Carles, i una balustrada. El pis inferior s'articula en dos nivells horitzontals i tres carrers verticals, separats per columnes gegants que es coronen amb capitells fantàstics. En el nivell inferior d'aquest, podem observar columnes més petites que emmarquen finestres ovalades amb decoracions laterals i una porta al centre. En el nivell superior, hi ha tres nínxols amb imatges de sants als laterals. El nínxol central, amb un arc de mig punt envoltat de dos àngels, conté la imatge de Sant Carles Borromeu, a qui està dedicada l'església. Al segon pis, es repeteix l'esquema amb columnes de menor grandària i nínxols buits als laterals. Al centre, hi ha un templet semicircular amb una finestra rectangular i dos àngels que sostenen un escut ovalat que anteriorment contenia una pintura de la Verge. Cada nivell acaba amb un entaulament. En aquesta façana, predominen les línies corbes, donant sensació de moviment i creant jocs de llum i ombra.

Interior i Planta Octogonal

La seva planta és central octogonal. A l'interior, s'hi afegeixen dos elements circulars a les puntes: la capella major i l'entrada. Entre les quatre voltes, s'hi articulen quatre petxines àmplies que aguanten una cúpula ovalada. Tot el conjunt dóna la sensació d'un espai obert i ampli, que afavoreix la percepció d'un espai gran gràcies a la llum que entra per la llanterna.

Funció i Significat

Aquesta obra és un homenatge a Sant Carles. Va ser construïda per l'ordre espanyol dels Trinitaris Descalços, la principal dedicació del qual era obtenir fons per alliberar els cristians captius dels musulmans.

Models i Influències

• Model principal: L'església de San Carlino de Borromini (auto-referència).
• Influència: El temple d'El Deir, a Petra.

Plaça de Sant Pere: L'Abraçada de Bernini

La Plaça de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Bernini, és un exemple monumental del Barroc.

Disseny de Bernini: Dues Places Unides

Bernini, en lloc d'una sola plaça, en va realitzar dues d'unides. La primera és recta, de planta trapezoïdal, anomenada Piazza Retta, i la segona és el·líptica, on es troben dues fonts i un obelisc, anomenada Piazza Obliqua. La plaça trapezoïdal es tanca de manera que dóna protagonisme a la cúpula del Vaticà.

La Columnata Dòrica i la Simbologia

La planta el·líptica consta de dos braços ovalats formats per una columnata de 184 columnes i 88 pilastres d'ordre dòric que formen tres carrers. La columnata sosté un entaulament jònic i, a sobre, una balustrada amb les estàtues de sants. Bernini volia acabar la plaça tancant-la amb un últim braç que mai es va construir.

Funció i Significat

Segons Bernini, simbolitzava els braços materns de l'Església que abracen els catòlics per reforçar la seva fe. La seva funció és propagandística, ja que el Papat defensava l'art com a propaganda catòlica.

Models i Influències

• El Campidoglio de Miquel Àngel.
• El Teatre Olímpic de Vicenza de Palladio.